Laguna 69. Huaraz, Perú

Quan estas a 4700 metres la vida passa d’una altra manera. Avui hem pujat a unes “lagunas” que tenen uns colors que mai a la meva vida havia vist. Particularment, hem visitat la “laguan 69” que es troba a 4700 metres.

Després d’una caminada de quasi 3 hores en la que per l’alçada i la falta d’oxigen sembla que s’hagi d’acabar el món, s’obre, davant dels teus ulls una impressionant bassa d’aigua pura, gèlida i blava, més blava que el cel que et diu que la caminada ha valgut la pena. Hi ha un moment en que arribes  a pensar que per un segon el món s’ha donat la volta i t’ha posat el cel sota els teus peus.

El camí fins arribar al paradís és més que espectacular, unes cascades altissimes et dónen la benvinguda al peu d’una gelera que sembla que hagin colocat allà només per tu, només perquè et tornis boig intentant entendre com és que a aquestes alçades hi hagi vida, hi hagi vaques, hi hagi plantes, hi hagi tot allò que cal perquè la vida broti a tort i a dret.

És increïle que un autobús sigui capaç d’aproximar-te al que podria ser un dels paratges més naturals, més salvatges, més purs que la meva pell hagi pogut sentir. Després de 2 hores en bus per un camí de “carro” (encara no entenc com aguanten els pneumàtics ni els amortidors), aquest et deixa al parc natural de Huascarán, situat a la Cordillera Blanca, anomenada així per les seves impressionants geleres. A partir d’aquí comença la caminata, de pujada sense parar, en la que et trobes paratges inoblidables, aferrats a la seva naturalesa salvatge.