Què pot
passar quan un suïs, un brasiler, un xilè i dos catalans s’ajunten... No puc
explicar-ho, s’ha de viure.
Viatjar et
brinda aquestes magnífiques oportunitats, conèixer gent de tots els racons del món,
posar-ho tot en una batedora i el resultat és més que bo.
Cajamaraca és
la ciutat que escolta les nostres rialles, que ens nota caminar, que ens ha
unit.
Vam conèixer-nos a Huanchaco i hem seguit el viatge plegats fins a Cajamarca, tornem a estar a
gairebé 3000 metres
d’alçada.
Cajamarca és
la ciutat més espanyola que he vist en tot el país: cases colonials que envolten
una bonica “plaza de armas” flanquejada per la catedral (on abans només hi
podien anar els espanyols) i l’església de San Francisco (on hi podien anar els
indígenes). I és que els espanyols van irrompre amb molta força en aquesta
ciutat rica en mineria. Les tropes de Francisco Pizarro van entrar a Cajamarca
i van decidir quedar-s’hi (per la força, clar).
I és que Cajamarca
és màgica.
En la part
alta de Cajamarca, es troben les restes de Cumbemayo, una zona de roques
immenses amb un format semblat al de Montserrat on van viure fa més de 3000
anys una civilització que té tots els arqueòlegs fascinats. Aquesta civilització
tant antiga va ser capaç de crear un complex canal hidràulic per poder fer
baixar aigua a Cajamarca, tot tallat en pedra, amb una perfecció que és difícil
de creure tenint en compte que fa més de 3000 anys que va ser construït.
Ja més tard,
en la època Inca, just al costat de los Baños Incas, on hi ha aigües termals
naturals i on els inques es relaxaven, hi ha les tombes dels inques, on
enterraven amb forats a les parets de les roques que fan pensar amb unes
finestres. D’aquí el nom designat per ells mateixos com a “Ventanillas”.
Després de
dos dies a Cajamarca, decidim gaudir-la uns dies més, decidim seguir descobrint
la seva història i els seus petits tresors, tot i que no plegats, demà direm adéu al suïs i el Xilè, però el viatge segueix per a tots, tot i que amb el Marco seguirem gaudint experiències fins que els nostres camins es separin definitivament.
Nenes cantant en Quechua a canvi d'uns caramels.
Nena demanat almoina, és una imatge tremendament habitual...
La pitjor mescla del món, o la millor... jejejjeje
Ventanillas
Però que guapos sou, collons! Love you!
ResponEliminajijiji!!! vosaltres si que sou guapoooos!! love you too amoreee!!! Per cert, les canoes de les fotos del post de la patja s'anomenen "Caballitos de Totora", son la canya!!
EliminaUn petonet gegant guapisssima!!
No pareu, ehhhhh que ja no miro la tele, només miro el bloc. Petonets guapos!!!!!!!!!!
ResponElimina