Huaraz….
Huaraz és una altra història, Huaraz es troba als Andes, entre la Cordillera Blanca
i la Cordillera Negra ,
envoltat per muntanyes d’entre 5000 i 6000 metres , imponents
glaceres que envolten la ciutat, una ciutat situada a més de 3000 metres en la que
mai neva.
Quan
arribes a Huaraz la sensació és com estar a la lluna (no he estat mai a la
lluna però crec que deu ser així), tens el cap a una altra banda, camines com
flotant, vas lent, et canses a cada pas... T’ho has de pendre amb calma i
sobretot empassar litres de mate de coca per superar aquest mal d’altura (el
zoroche com li diuen aquí).
Quan
arribes aqui necessites un dia per comprendre la realitat, i si tens temps,
potser més d’un.
Un
cop passat el dia de proba, avui hem decidit que en ho prendríem amb calma i hem
visitat uns banys termals naturals que queden a uns 3 quarts d’hora de la
ciutat. Allà, hem escalat una mica i després hem pogut banyar-nos en aigues
calentes al peu d’una glacera impressionant d’uns 6000 metres . Amb el
handicap que “gràcies” a l'escalfament global, aquesta glacera perd uns 4 metres l’any de gel.
Gent de poca consciència ecològica tot i que conscients del que tenen i del suc
monetari que en poden treure, ja que només l’entrada a la cordillera blanca,
declarada parc natural, ja fan pagar uns 65 soles.
Huaraz
et deixa sense paraules, la gent, el paisatge, és espectacular. Els gossos
pul·lulen pel carrer sense amo, inclús avui, tot el camí fins les termes hem
estat escortats per un gosset que no ens ha tret l’ull de sobre, casi ens
l’enduem de viatge per les amèriques!
Dinem
per menys de 3 euros els dos i l’allotjament és força econòmic i de bona
qualitat.
Endinsar-se
en una ciutat on les llames van tranquil·lament pels carrers, on la gent munta
paradetes i ven mòbils de tot tipus, on trobes una senyora oferint “caldo de
cabeza” (calaberas en ebullición)... és increïblement enriquidor, val la pena
aguantar un dia de zoroche i deixar-te abraçar pels andes que com grans
guardians (un de negre i un de blanc) vigilen tota la ciutat.
De
moment, Huaraz ens estima, així que encara deixarem impregnar-nos per tot allò
que els andes i la ciutat ens vulguin oferir durant uns dies.
Beee nanus beee!! Això ja m'agrada més, per al pròxim article vull una foto del Siula grande (la montanya del docu tocando el vacio franciscuu), si no m'equivoco debeu estar prop. I posats a demanar, us reto a una foto donan-li un pico a la llama.jejeje. Continueu disfrutant de l'aventura parellaaa!
ResponElimina