dimarts, 27 de maig del 2014

Un any, milers d'aventures. Bali, Indonesia.

10 Països, un oceà, 4 mars, 9 avions i milers de kilòmetres.
Avui fa un any que vam sortir, que vam deixar-ho tot enrere per assaborir el món. No teniem clar el temps, no teniem clar el lloc, només un bitllet d’anada, sabíem que aterràvem al Perú no sabíem res més.
Dues motxilles plenes, unes cames fortes i molta il·lusió, així és com vam despegar i vam marxar de casa.
Res ha estat com ens esperàvem, res ha estat com ho planejàvem, simplement sobre la marxa, tampoc volíem fer la volta al món, ni tan sols travessar el Pacífic, Àsia no formava part dels nostres plans, de fet, poques coses formaven part dels nostres plans, només sabíem que ens deixaríem portar, a veure què passava.
Perú, Bolívia, el nord de Xile, Ecuador, Colòmbia, els Estats units, Singapur, Malàsia, Thailandia i Indonèsia. Oceà Pacífic, Mar del Carib, Mar del sud de Xina, Mar Andaman, Mar de Java...
Hem conegut d’aprop les costums, la gastronomia, la gent, la naturalesa... Paisatges impressionants, transports on ens hem jugat la vida, hostals de mala mort, hores a la carretera, autostop, gent de tot arreu, animals de mil colors, la pols del camí, postes de sol indescriptibles...
Sen’s ha creuat tanta gent en el camí, tanta gent de la que hem après, gent fantàstica, molts d’ells ja amics per a tota la vida.
Ara miro enrere i com de ràpid ha passat tot, recordo aquell nerviosisme abans de marxar, aquells plors abraçada a tota la meva família: “No patiu, anirem amb compte, posarem seny” sentir aquell dolor mes a mes cada cop que no saps com dir: “De moment encara no sabem quan tornarem...”
I ara ens trobem a Bali, Bali ens ha enamorat més que qualsevol altre lloc, ens ha absorbit tant que hem decidit desfer les motxilles per primera vegada, llogar-nos una casa i intentar tirar endavant en aquesta illa. Completa casualitat que just avui faci un any que vam sortir, capricis del destí, un any després, qui ens ho havia de dir, qui ens havia de dir que en un any decidiríem quedar-nos fixes, de moment en un lloc concret, a Bali.
No és que no us enyorem família, no és que no pensem en vosaltres però la nostra vida, ara, no és a casa, la nostra vida és aqui, al paradís!
Només puc agrair a la vida que hem donés la força per començar tot això, que m’empenyés a deixar-ho tot, no va ser una decisió fàcil però els somnis van poder, la necessitat de fer-los realitat i el que he rebut a canvi és tant potent, tant poderós, no és un supercotxe, ni un super mòbil, ni tot allò material que puguis adquirir, el més important és el que hem viscut cada un de nosaltres, això és el que queda i això és una de les lliçons més valuoses que he après en aquest any... no puc descriure-ho, impossible explicar si no ho vius.
Cada dia em sento més forta, em sento recompensada per l’esforç i no deixaré de lluitar perquè, que cony, SOM IMPARABLES!

Una foto de cada país que hem trepitjat i el somriure que mai s’ha esborrat:


Machu Picchu, Perú

Sala d'Uyuni, Bolivia

San Pedro de Atacama, Xile

Quito, Ecuador

El Carib, Colòmbia

Las Vegas, EEUU

Singapur

Kuala Lumpur, Malasia

Phuket, Thailandia

Bali, Indonèsia





















dimecres, 7 de maig del 2014

Un comiat a Bali, us trobarem a faltar... Indonesia

Tant de temps esperant, des que et diuen que s’han comprat els bitllets, els esperes i només falten dos mesos, només en falta un, només falten 15 dies, demà ja vénen i... Ja han marxat. Un “a mi no m’agraden els comiats” un “disfruteu però no tardeu en tornar” un “us trobarem a faltar bous”.
I d’aquesta manera és com s’esfumen i desapareixen i fan “adéu” i ens quedem sols de nou, amb els ulls humits i el cor ple d’aquests dies amb la millor companyia i que han passat volant.
Hem apurat aquests últims dies a Bali pujant el volcà Batur i explorant les platges del sud, de la península de Bukit, unes platges precioses amb onades immenses per surfistes superherois.
De moment ens quedarem uns dies més a Bali i però després ja farem de nou les motxilles per seguir amb l’aventura d’Indonèsia, Java i Sumatra ens esperen!
Han estat unes setmanes fantàstiques, moltissimes gracies a tots per la companyia i pels bons moments, us trobarem molt a faltar, bon vol de tornada i fins la propera, us estimem molt!

La sortida del sol des del Volcà Batur
















Uluwatu, una joia pels surfistes més experimentats





Padang-Padang, una caleta digna de Menorca.





Dreamland, platjeta paradisiaca




Pregaries vora el mar



La piscineta de l'hostal!



dissabte, 3 de maig del 2014

Al fons del mar a les illes Gili, Indonèsia

A menys de dues hores amb ferry de Bali, podem trobar les illes Gili, tres illes petitetes de 5 a 7 km de perímetre on vam estar 5 dies.
Les illes Gili (Trawangan, Meno i Air) són illetes d’aquelles de sorra blanca i aigua cristal·lina on no hi ha vehicles motoritzats i el més impressionant s’amaga sota l’aigua. coralls, peixos, estrelles de mar que creia que no existien... El que més ens va fer vibrar va ser aquell dia que va aparèixer una tortuga al nostre costat i va voler que l’acompanyessim a nedar, vam rodejar-la i vam nedar una bona estona amb ella, admirant com es movia, com treia el cap a la superfície per agafar aire i com parava a menjar al fons del corall.
i és que les Gili es gaudeixen per la naturalesa i perquè el sol és capritxós i s’amaga darrere el volcà de Bali cada dia, una posta de sol immensa que et dibuixa Bali i el seu volcà, invisibles durant tot el dia.
Les Gili en bona companyia, amb els de la plana i on ens vam acomiadar de l’ Aida i l’ Albert que van marxar des de les illes ja per tornar a casa, i ja es troben a faltar...
ara, ja tornem a ser a Bali, aquesta illa que ens té atrapats per acabar d’exprimir els pocs dies que queden per què els bous tornin a la plana, esperem, amb bon sabor de boca.