diumenge, 30 de març del 2014

Tasik Chini, un llac amb llegenda. Malaysia

Tasik Chini és un llac siutat a la part central de Malaysia, és el segon llac més gran de Malaysia i amaga una llegenda d’un drac que avegades surt de les profunditats.
A Tasik Chini vam acampar amb la tenda i vam estar una setmana on vam poder fer bastant negoci amb l’artesania, tots els malais s’acostaven i s’interessaven per a nostra feina, ens compraven cosetes i ens saludaven cada cop que ens veiem, érem, gairebé, l’atracció turística, crec que ens van fer més fotos a nosaltres que al propi llac. És un lloc tant bonic que les parelles l’escullen per fer-se les fotografies prèvies a la boda, amb uns vestits ben acolorits i aquella cara de felicitat.
Un dels dies que estàvem al llac, la Junaida, la nostra amiga de Mersing que ens va oferir feina al seu resort de Tioman, va venir a recollir-nos per dur-nos a sopar a un lloc molt especial on pots preparar-te la teva pròpia mini barbacoa a l’estil del país que consisteix en una mena de safata de coure amb una tapa on hi poses la carn, un sopar realment deliciós! Al dia següent ja tornàvem a ser al llac per reemperndre el nostre petit negoci.
Al cap d’una setmana al llac vam decidir que Melaka, una de les ciutats més antigues de Malaysia i patrimoni de la UNESCO, ens esperava, vam fer les maletes, vam posar-nos a la carretera a fer autostop i a esperar algun bon samarità que vulgués portar-nos fins a Melaka, vam agafar fins a 5 cotxes per arribar a Melaka, un dels quals va decidir desviar-se de la seva ruta i portar-nos a conèixer unes espectaculars cascades on els malais s’hi banyen els caps de setmana i hi van amb tota la família a fer el pic-nic.
Aquest pais et sorprèn a cada pas, et fa sentir part del mateix, et mira amb ulls amables i sempre desprèn un gran somriure quan dius: sóc de Barcelona.





Parella a punt de casar-se



Parella a punt de casar-se




Barbacoa típica amb coure

Junaida, la nostra amiga de Mersing




Cascades on ens va portar l'Stanley, qui ens va parar a la carretera


Els malais i especialment les malaies musulmanes es banyen amb tota la roba

divendres, 21 de març del 2014

Cherating: un poble oblidat de Malaysia

I li pregunto:
- Demà marxem de Cherating?
- Si, no?
I es fa el silenci, els dos busquem dins del nostre cap aquella petita excusa que fara que demà no marxem de Cherating, i així ens han passat 10 dies i ni ens n'hem adonat.
- Jo penso que hauriem de rentar roba (un dia més)
- Jo penso que hauriem d'aixecar-nos aviat (un dia més)
- Jo penso que demà es festiu aqui (un dia més)
- Jo penso que m'hauria de preparar les coses el dia abans i no demà al matí (un dia més)
I així és com ens hem quedat enganxats, aquella rutina del no fer res però on el temps passa volant, on menges més del que cremes, on pots perdre el temps entre un pensament i un altre i ja han passat dues hores.
A part de no fer res hem aprofitat per organitzar-nos una mica la ruta dels propers 3 mesos (més o menys i a gran escala) de moment, abans d'agafar el vol cap a Bali el 15 d'abril, visitarem un llac a Malasia que alberga llegendes (el llac Chini), després visitarem una ciutat on els portuguesos van aportar el seu granet de sorra (Melaka) i finalment ens espera Kuala Lumpur que la visitarem uns dies abans de volar.
També hem estat invertint el temps en augmentar el nostre stock d'artesania, hem treballat una mica per seguir venent en el camí i així alleugerir la nostra economia.
Cherating permet aquestes coses, et lleves, esmorzes, pagues feliçment els teus 5 euros per la teva cabaneta de fusta amb un gran llit de matrimoni i esmorzar inclòs i afrontes el dia entre salitre, solet, estones de son i de cel, mates algun mosquit, menges i penses: es pot estar més bé? i així van passant els dies del no fer res i del fer-ho tot.
Cherating és aquell poble coster que ha perdut la guerra contra les paradisíaques illes on prefereixen passar el cap de setmana o les vacances els turistes, és aquell poblet on fa uns anys la gent gaudia de la platja on ara només hi ets tu i algun que altre viatger que també ha sabut trobar-li la màgia a passejar per l'únic carrer on a 4 botiguetes els hi queda per vendre totes aquelles samarretes i souvenirs que en un temps van ésser tant interessants i que ara ja només penjen, plens de pols, esperant l'oblit.


La nostra cabaneta

Interior de la cabaneta






Típic ocell Malai, surt a tots els bitllets de 5!!

Senyor amb un mico especialment entrenat per pujar a les palmeres per fer baixar els cocos

El mico escalant la palmera

El mico triant el millor coco per arrencar-lo i posteriorment tirar-lo com una bomba!

Els nostres treballs!!

Amb això ens financem part del viatge

La platja amb marea alta

La platja amb marea baixa

La platja amb marea alta


La platja amb marea baixa


Els carrerons de Cherating





El que queda d'un negoci que en una època funcionava





diumenge, 9 de març del 2014

Pulau Tioman, Paradis a Malaysia

Malasia ens ha rebut de la millor manera que pot rebre’t un pais.
Només entrar a Malasia vam anar a Mersing, una petita ciutat situada a la costa est, allà ens hi esperava la Junaida, una musulmana que ens va brindar la oportunitat d’agafar un ferry i anar a Tioman, una illa paradisíaca on ella hi té un resort (entenem per resort cabanyetes amb vistes al mar rodejades de micos i dragons de Komodo petits) i on vam poder ajudar a canvi de dormir i menjar. La idea ens va semblar magnífica i ens va faltar temps per embarcar-nos cap a Tioman.
Tioman és una illa selvàtica d’aigua turquesa i coralls de mil colors, peixets que semblen extrets d’un aquari, tauronets, tortugues, micos i Komodos d’uns 3 metres on pots respirar tant profundament com vulguis, on els teus ulls mai es cansen de mirar i remirar unes aigues cristalines, una selva frondosa, postes de sol d’aquelles que penses que no poden existir... Naturalesa en mujuscules.
Hem conegut a grans persones que mai oblidarem, i és que els malais es fan estimar, gent que es tiren els rots amb la mateixa naturalitat que nosaltres tossim i que sempre sempre mengen amb els dits i quan contesten una pregunta repeteixen l’última paraula dues vegades.
Una illa on per trobar senyal wiffi haviem de caminar entre la enverdissada selva o esperar que la marea baixés i caminar amb l’aigua per la cintura. Una illa on si t’oblides la fruita a la motxilla a la platja els micos s’en fan els amos i on pots oblidar-te del rellotge.
De Tioman marxem amb pena per deixar enrere tota aquesta magnífica gent que ens ha acollit de forma tant excepcional, que ens ha regalat la seva calidesa però amb ganes de seguir descobrint Malàsia on encara hi estarem més d’un mes, un país on ma mare i el meu pare es tornarien bojos amb la gastronomia i el seu punt picant.
Gràcies Junaida per regalar-nos aquesta experiència que enriqueix la ment i la vida.