dijous, 26 de desembre del 2013

Montañita, Ecuador

Perú ja només forma part del record: el regateig, la papa a la huancaina, el “si pue”, els cuys, el llegat dels inkas, la selva... 4 mesos plens de records.
Ecuador és ara el nostre món, i Montañita, casa nostra. Hem adoptat un pla de vida “playero”; càmping, platjeta, surf, pesca... Hem viscut el Nadal en un poble on la gent et saluda pel carrer, on els peus sempre van arrebossats de sorra.
Petits paraisos com la platja de los Frailes on el corall conviu amb milers de peixets de colors, poblets petitets que envaeixen la costa i moltíssims camarones.
Ecuador és el país de l’autostop, ens desplacem amunt i avall i absorbim totes les històries que cada conductor porta al volant, també ens despentinem amb l’aire a la part de darrera d’una furgoneta pic-up o ens trobem rodejats de plantes a la càrrega d’un camió... Un país petit ple de climes, un Perú reduït. Encara ens falta molt per conèixer d’aquest divers Ecuador.




























divendres, 6 de desembre del 2013

La costa nord peruana.

La costa nord del Perú ha estat la nostra última parada prèvia a creuar de país i deixar deifinitivament el Perú enrere.
La Nostra primera parada va ser Mancora, una població costera molt turística, plena de surfistes i massa gent; de seguida vam abandonar Mancora i vam anar a parar a Punta Sal, on vam ésser rebuts per uns artesans que dormienn a la platja, que menjaven del que pescaven, que gaudien de la natura, la platja i tot el dia anaven empapats de salitre, no ens va costar gaire decidir acoplar-nos al seu modus vivendi, per sort, “Las Fuerzas Aereas Peruanas”, que tenen una base d’esbarjo i vacances per als militars just davant la platja, van deixar-nos un dels seus bungalows per deixar les nostres motxiles i fer ús del bany.
Després de passar uns dies a Punta Sal, menjar molts percebes i dormir sota les estrelles, vam seguir el nostre rumb cap a Zorritos, a poc més de 50Km de la frontera entre Perú i Ecuador per fer l’última parada de l’aventura peruana.
A Zorritos vam anar a parar a “Casa Kresala”, un petit hospedatge fet de canyes de bambú on hi viuen la Cleo i el Willy, una parella compromesa amb el seu entorn i amb els nens del seu poble, ens vam oferir de voluntaris i ens van rebre amb els braços ben oberts, i és ue el seu projecte comença amb “Hands and Surf”, un projecte de surf solidari per treure els nens del carrer i ensenyar-los a surfejar, a que valorin la naturalesa i l’esport. D’aquesta manera, van decidir ampliar l’ajuda i tres dies a la setemana van a l’escola de primària del poble per impartir classes d’anglès a la vegada que fan tallers a casa seva i un dia a la setmana una projecció d’una pel·lícula de dibuixos per tots aquells nens que vulguin acostar-se. I és que s’ha de reconèixer profundament l’esforç i l’afany d’aquestes dues persones per millorar la vida de tots aquests nens.
Nosaltres, conjuntament amb un català i una argentina ens hem unit al projecte i formem part de l’equip Hands and Surf, impartim classes d’anglès, fem tallers de tot tipus, juguem amb ells... i tot a canvi de res, a canvi d’un somriure, un dibuix o un “profe, profe!!!”

Aviat deixarem Zorritos ja que hem de continuar el nostre rumb cap al nord, Ecuador i Colòmbia ens esperen i és que només ens queden dos mesos a Sudamèrica i els hem d’aprofitar al màxim ja que el dia 10 de febrer un avió ens enviarà cap a Àsia per viure noves aventures.