dissabte, 22 de juny del 2013

Chachapoyas, Perú.

Chachapoyas crida l’atenció, ja no només pel seu curiós nom sinó per la seva gent, pel seu encant. Chachapoyas és la capital de la regió de l’Amazones, una zona alta i rica en vegetació i en arqueologia.
Després de que els nostres camins es separessin amb els del Marco i després de deixar Cajamarca on l’últim dia vam tenir el plaer de relaxar-nos als mateixos banys on els inques s’empapaven la pell d’aigua que emergia de la terra a altes temperatures, ara ens  trobem aquí, en aquest indret ja menys turístic però altament ric en tots els sentits.
Hem travessat muntanyes amb un autobús que es fa etern, 15 hores de corbes interminables per un terreny sense asfaltar on les vistes increïbles fan que oblidis que despenyar-se potser és més fàcil que arribar al destí.
De moment Chachapoyas ens captiva, i molt, un mercat ple de colors, d’olors, una “plaza de armas” preciosa, carrerons colonials i botiguetes on venen de tot i alhora... Només et dóna ganes de quedar-s'hi. Aquest va ser el territori dels Chachapoya, un poble guerrer que va deixar imponents edificacions com Kuélap i vestigis de monuments dedicats als seus difunts com els sarcòfags de Karajía. L’Amazones és, amés, la llar d’ètnies indígenes que preserven orgullosos les seves costums ancestrals.
-       Si quieren yo les llevo hasta Karajía.
-       ¿Usted cree que vamos a caber en su auto?
-       Nosé señores, ésta es su decisión. Aquí la señora lleva esperando un auto más de media hora.
I d’aquesta manera és com acabes essent 10 persones dins d’un cotxe de 5 places. Així és com vam anar a visitar els sarcòfags de Karajía, tombes preinques de mil anys d’antiguitat enclavades en un precipici en el que encara avui no hi ha una teoria prou clara per entendre com van arribar a construir això d’aquesta manera i allà. Medeixen més de dos metres d’alçada i estan moldejades amb fang i decorades amb motius geomètrics de colors. Dins d’aquests sarcòfags amb forma humana hi havia les mòmies dels gobernants i la gent  important del poblat enterrats no estirats sinó asseguts dins d’aquestes càpsules. Aquí es coneixen com Purunmachos i formen part del complex arqueològic Chipuríc.
Demà i demà passat ens espera la imponent cascada de Gocta i el complex arqueològic de Kuelap. Aviat més històries de l’Amazones.





















2 comentaris:

  1. Però com mola!!! Guapos!!! Aquí les coses van cada dia millor... No sabeu com de contenta estic, la Leela fa dos dies que dorm amb nosaltres (a estones al llit, a estones al jaç del Fry), ja l'agafo com si res (es queixa, això sí... jeje) i es deixa fer mimitos!!! :) És més guapa...! Dijous vam anar a veure l'Alfred i la va trobar preciosa i estupenda, i no es va queixar gens! (i el Fry, en canvi, no parava de bufar, el tontín, jejej).

    Un petonàs enorme, guapíssims! Seguiu gaudint d'aquests paratges inoblidables! Love you!

    ResponElimina
  2. Aula, quina carretera!!!!!!!!!, si se'n pot dir carretera es clar.....
    Que no tenim fotos del bus i del cotxe?.
    Quina enveja que en tant poc tinguin tant.
    Besitos amors

    ResponElimina