dimarts, 2 de juliol de 2013

El nostre petit paradís. Moyobama, Perú

Quan agafes un rumb fix i tens clar on vols anar a parar és quan vas a parar on menys t’esperes. La única cosa que teniem clara era que teniem ganes d’establir-nos un temps a alguna banda, teniem clar que volíem dur a terme algun tipus de col·laboració, i de fet, ja teniem lligat el lloc i el moment, però a vegades val la pena fer una parada en el camí, quan necessiten a gent, quan necessiten algú i tu ets aquell algú, et converteixes en la persona que es quedarà allà un temps a ajudar, a compartir, a viure.
Sense gairebé ni voler-ho ens hem trobat a Moyobamba, una ciutat petita enmig de la selva on fa calor i on de cop i volta et pot caure un ruixat infernal, on les motos són les que manen, i la gent et rep amb els braços oberts. Envoltada de riquesa natural, grans rius, molta flora i moltes orquídies, banys termals, cascades, fauna... Poc acostumats estem a una naturalesa tant pura i tant densa.

A Moyobamba hi ha un peruà de naixement però català de cor, ja que va créixer i va viure més de 40 anys a Catalunya, a Badalona. En Josep va tornar fa 10 anys al Perú amb la intenció ben clara, crear un alberg, una llar per a donar una oportunitat als nens, a les nenes i als joves. Actualment regenta “El Hogar Santa Isabel”, un alberg situat enmig d’un ampli terreny selvàtic, gairebé de somni, on petites construccions, petites casetes formen el conjunt de l’alberg, les habitacions, la cuina, el menjador, la saleta, la sala de reforç escolar... Avui, 8 nois adolescents que vénen de petits poblets de la selva i que són bons estudiants, són acollits a aquesta llar per tal que puguin seguir estudiant, seguir creixent. La única condició és que segueixin estudiant, i ho fan, futurs enginyers, futurs mestres, nois aplicats que només poden agraïr aquesta bona oportunitat que els ha brindat la vida.
Esmorzem, dinem i sopem en comunitat, compartim experiències, riem i col·laborem en tot el necessari.
No tenim obligacions, no tenim una tasca concreta, només cal fluir, només cal fusionar-nos, formar part d’ells i aprendre, escoltar.

De moment ens establim aqui, de moment som de la selva i del Hogar Santa Isabel. De moment, els nostres amics són aquests nois i el nostre pare és aquest peruà amb arrels catalanes.
Gràcies per aquesta oportunitat. Aquí som feliços, ens sentim tranquils, ens sentim a gust.



















5 comentaris:

  1. Jo,jo,jo, Quantes emocions juntes, guai, alguna llagrimeta a caigut compartint el vostre paradís i la vostra felicitat.
    ESPIMO!Croqueta!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Uauuuu! Impressionant! Quina passada, parella! Empapeu-vos d'aquest paradís terrenal!!!! Un petonàs gegant!!!

    ResponElimina
  3. Això existeix? Mira que som tontos els que no ho disfrutem. Apa wapos gaudiu cada instant, sou uns privilegiats. Petons

    ResponElimina
  4. Això és fantàstic. El lloc, si, però sobre tot la vivència única que esteu vivien. Us vaig seguint però no podia enviar-vos el comentari.
    FELICITAT i disfruteu tot segon que aneu vivint. Petons. Neus (Niño)

    ResponElimina
  5. L’ultima foto és impressionant!!!!

    ResponElimina