La costa nord del Perú ha estat la nostra última
parada prèvia a creuar de país i deixar deifinitivament el Perú enrere.
La Nostra primera parada va ser
Mancora, una població costera molt turística, plena de surfistes i massa gent;
de seguida vam abandonar Mancora i vam anar a parar a Punta Sal, on vam ésser
rebuts per uns artesans que dormienn a la platja, que menjaven del que
pescaven, que gaudien de la natura, la platja i tot el dia anaven empapats de
salitre, no ens va costar gaire decidir acoplar-nos al seu modus vivendi, per
sort, “Las Fuerzas Aereas Peruanas”, que tenen una base d’esbarjo i vacances
per als militars just davant la platja, van deixar-nos un dels seus bungalows
per deixar les nostres motxiles i fer ús del bany.
Després de passar uns dies a Punta Sal,
menjar molts percebes i dormir sota les estrelles, vam seguir el nostre rumb
cap a Zorritos, a poc més de 50Km de la frontera entre Perú i Ecuador per fer
l’última parada de l’aventura peruana.
A Zorritos vam anar a parar a “Casa
Kresala”, un petit hospedatge fet de canyes de bambú on hi viuen la Cleo i el Willy, una parella
compromesa amb el seu entorn i amb els nens del seu poble, ens vam oferir de
voluntaris i ens van rebre amb els braços ben oberts, i és ue el seu projecte
comença amb “Hands and Surf”, un projecte de surf solidari per treure els nens
del carrer i ensenyar-los a surfejar, a que valorin la naturalesa i l’esport.
D’aquesta manera, van decidir ampliar l’ajuda i tres dies a la setemana van a
l’escola de primària del poble per impartir classes d’anglès a la vegada que
fan tallers a casa seva i un dia a la setmana una projecció d’una pel·lícula de
dibuixos per tots aquells nens que vulguin acostar-se. I és que s’ha de
reconèixer profundament l’esforç i l’afany d’aquestes dues persones per
millorar la vida de tots aquests nens.
Nosaltres, conjuntament amb un català i una
argentina ens hem unit al projecte i formem part de l’equip Hands and Surf,
impartim classes d’anglès, fem tallers de tot tipus, juguem amb ells... i tot a
canvi de res, a canvi d’un somriure, un dibuix o un “profe, profe!!!”
Aviat deixarem Zorritos ja que hem de
continuar el nostre rumb cap al nord, Ecuador i Colòmbia ens esperen i és que
només ens queden dos mesos a Sudamèrica i els hem d’aprofitar al màxim ja que
el dia 10 de febrer un avió ens enviarà cap a Àsia per viure noves aventures.
