Fiestas Patrias. Moyobamba, Perú

Una aranya gegant t’espera a la porta de la teva habitació i et dóna les bones nits, una papallona de colors perfectes s’atura per donar-te el bon dia. Unes “Fiestas Patrias” i les desfilades de totes les escoles i instituts de Moyobamba t’acompanyen entre els crits de la gent ofegats pel so dels tambors. Un nen et tira petites bombolles de sabó i decideixes abandonar el bullici de la ciutat i prendre la calma navegant pel Rio Mayo.

Una família de suïssos ens han acompanyat aquests últims dies, els hem fet d’amfitrions fora de la nostra terra, hem gaudit de la naturalesa, de la Selva, de la gent... Hem absorbit noves experiències i hem pogut compartir tot allò que hem après durant aquest temps.

Ara, ja fa dos mesos que aquest magnífic país ens acull, i podem dir que de moment no tenim pressa, ens hem enamorat de tot allò que ens rodeja, de tot allò que sentim, olorem, mengem i toquem. Sembla que el temps passi d’una altra manera, aquí tot es dilata, aquí res del que és o era, és. Sense ni adonar-te et trobes menjant formigues fregides tant grans com caniques o compartint unes “chelas” en bona companyia mentre uns monos salvatges t’observen des de les branques d’un arbre.

Després de fer destil·lat de canya de sucre en una màquina plena d’engranatges, hem decidit acampar un parell de dies al paradís, dormir sota les estrelles i meravellar-nos, encara més, de tot això.

I és que la Selva segueix sent casa nostra i seguirem gaudint-la, tot i que el temps ja va passant i aviat començarem un nou rumb, però de moment seguim aquí, a casa nostra.

Bosque de protección Alto Mayo, Perú

Al Perú passen aquestes coses:
Pots parar un taxi enmig de la carretera i que et porti dins el maleter per dos soles.

També pots desplaçar-te amb els curiosos i fresquets "mototaxis" o "motocarros"

Pots viatgar en còmodes combis on la distància entre els seients és de menys d'un pam i mig.

I també pots trobar-te com qui no vol la cosa en una mena de restaurant de carretera enmig de la selva alta de San Martín (Bosque de Protección Alto Mayo)

on et dónen una habitació feta de fusta i on només una petita placa solar abasteix tota la casa,

 on no hi ha aigua corrent i on el teu vàter és exactament aquesta caseta i a dins un forat al terra, 

i on el teu company d'habitació és aquesta simpàtica amiga...

Finalment, on el teu jardí és exactament aquest:

Vam pujar a la selva alta per col·laborar en una iniciativa de turisme ecològic, la zona de l'Alto Mayo és interessant per la quantitat d'aus i orquídies que hi ha. És impressionant endinsar-se en els seus frondosos boscos i escoltar el moviment fulminant de les ales dels colibrís, és en aquests moments quan et sents salvatge, quan sents que formes part de la naturalesa i que podries seure i observar sense que les busques del rellotge donessin la volta.

L'experiència de compartir casa amb Doña Teófila i Don Nazario ens ha fet adonar-nos que no es necessita tant per a viure, pots trobar-te enmig de res i tirar endavant només amb allò necessari, el que passa és que el teu dia a dia es converteix en una supervivència constant, i només vius per a tu.

Val la pena parar uns segons en aquests indrets, viure com ells, menjar com ells, i compartir com ells, i no jutjar, mai jutjar, només una mirada sincera, un somriure de complicitat i respirar l'aire més pur que mai ha entrat als meus pulmons.

De moment hem tornat a Moyobamba, a l'hogar, i és que la selva enganxa,  la selva té allò màgic que només s'entén si en formes part.