dimarts, 29 d’octubre del 2013

San Pedro de Atacama, Chile

No és la primera vegada que ens passa i penso que no sera la última… Ens hem quedat enganxats a San Pedro de Atacama, Xile. Una petita població al nord de Xile enmig del desert plena d’històries, plena de persones i de molt buena onda.
A San Pedro cada persona té alguna cosa per explicar.
Sorprèn conèixer un catòlic amb un passat turbulent que va canviar les drogues i la prostitució brasilera per la bíblia, que no vol tornar al seu país fins que no recuperi els seus fills, una lluita aferrissada que el portara a fer un bot de gana.
Gaudir d’uns joves músics que viuen del que cada dia aconsegueixen de tots aquells que ofereixen unes monedes per escoltar-los.
Un australià de 50 anys amb pinta de hippie enamorat de Xile que viu amb el que té, treballa del que li ofereixen, beu com si s’hagués de prohibir i quan agafa la guitarra, transforma l’ambient en pur blues.
Gent que només hi és de pas, gent que ve a buscar-se la vida i gent que esta d’alguna manera o altra enganxada a aquest desert, com nosaltres…
A San Pedro hem adquirit nous coneixements, hem conegut i hem absorbit. Hem conegut els xilens, aquells odiats pels peruans i els bolivians, qui van robar terres. Un país mes evolucionat, ple de ments inquietes i creatives on tot és molt car.
Val la pena deixar-se caure per Xile i deixar-te portar pel seu accent, la seva peculiar “jerga” i les seves empanades. Un país ple de sabors i alimentació per tots els sentits.
Divendres ens desenganxem d’aquest poble i deixem enrere totes les històries sense saber el final, i és que no tenen final, només una successió de noves històries pel proper que passi per San Pedro.

























diumenge, 20 d’octubre del 2013

Sal, Desert i Volcans. Uyuni, Bolivia

Al Sud de Bolivia hi podem trobar un dels espectacles naturals mes impressionants de la terra: El Salar de Uyuni, amb 10.500km², és el major desert de sal del món. Una extensió immensa on una vegada el mar va decidir marxar deixant el seu rastre. A uns 3600 metres d’altitud, es fa difícil creure com es va formar. Girar el cap, mirar al voltant i només veure blanc, com si acabés de nevar, com si el gel i la neu estiguessin apoderant-se del terra, una neu amb gust de sal.
Un cop travesses el salar, la sorpresa és el desert i els volcans, un desert espectacular, ple de pedres esculpides per la naturalesa dignes de la imaginació d’en Salvador Dalí. Ric en llacs de mil  colors, de sofre i altres minerals on els flamencs viuen lliures sota les mirades de tots aquells turistes que es perden entre la sorra del desert. Geishers que disparen vapors de més de 180 graus cap al cel blau d’una terra que sembla més aviat la lluna.
Tres dies molt intensos dins d’un 4x4, menjant pols i sentint la naturalesa en forma àrida, inhòspita, una naturalesa nua i elevada a la màxima potència.
Ara, ja som a Xile, hem deixat Bolivia enrere, ara som a San Pedro de Atacama, rodejats per l’immens i un dels més àrids del món, desert d’Atacama.

Cementiri de trens a Uyuni, transportaven minerals nobles a Xile 

 Salar de Uyuni













"La isla del Pez" una illa plena de cactus envoltada del desert de sal 

































Geisers a 180 graus 










La laguna verde i el volcà Licancabur