dijous, 30 de maig del 2013

Barranco. Lima, Perú.

Quan arribes a un lloc desconegut i lluny de casa, agraeixes eternament que hi hagi persones de la teva terra que t'ofereixen casa seva. Aquest ha estat el nostre cas, l'Arnau i l'Ainhoa, una parella de Barcelona, ens han obert les portes de casa seva.
Ells viuen a un barri de Lima que es diu Barranco, tenen una gosseta, la Lima (si, com la ciutat) amb la que hem fet molt bones amistats. 
Per dinar, l'Ainoha ens va recomanar anar al mercat de Miraflores on hi ha paradetes on fan menú per 5 o 6 soles (uns 2 euros) on vam poder tastar les cuines més tradicionals i casolanes.
Al vespre, després de treure a passejar la Lima, els nostres amfitrions tenien un sopar i vam decidir quedar-nos tranquil·lament a casa descansant, però, a vegades, les coses no van com un les havia planejat, de cop va sonar el timbre, i que a l'altra banda de la porta hi hagués un català ja et dóna confiança, òbviament era un amic d'ells que venia a visitar-los, per la seva sorpresa, els que érem a casa en aquell moment érem nosaltres. l'Àlex, un paio la mar d'extravertit va decidir portar-nos de forma inesperada a una exposició d'il·lustradors sud-americans que tenia un aire molt modernet (ens va assegurar vodka gratis...). Allà va començar el que va ser un vespre mogudet en un barri que té ganes de ser més avantguardista, més modern (vaticino futurs gafapastas passejant pels carrers de Barranco).
Amb un parell de vodkas al cos, vam passejar pel pont dels suspiros, del que diuen que has d'aguantar l'aire i demanar un desig mentre el creues (l'Alex assegura que es compleixen), vam sopar un burrito farcit de molts ingredients que com a mínim pesava 1kg!! 
Avui ja, després de passar tres dies a Lima, decidim deixar la ciutat per començar la nostra ruta, la propera parada és Huaraz on arribarem demà amb un autobús que tarda unes 8 hores en arribar i que ha de fer un desnivell de més de 3000 metres, però això ja sera la història que començarà demà, quan Lima quedi enrere i els andes formin part del nostre entorn.


























dimarts, 28 de maig del 2013

Primeres passes. Lima, Perú

Després de reunir força i empenta, vam decidir començar aquest viatge que no sabem quan acabarà, tot i que el que si que sabem és que viatjar és la manera i ara és el moment.
Ja des de Lima, Perú, escric la primera entrada del que serà el nostre "diari de viatge" on explicarem la nostra visió del que són els reconets del món que visitarem, que viurem i que gaudirem, ja que com em va dir  la meva sabia tieta: "un viatger no és el mateix que un turista"
Després d'un vol que sembla una odissea, després de perdre l'equipatge i després de recuperar-lo, puc dir que estem il·lusionats, que estem apunt pel que aquest país (de moment) ens pugui oferir. Carregats de força i de bona sort de tots aquells que van voler acomiadar-nos i que van voler fer-nos sentir estimats aquelles últimes setmanes a la nostra terra, ara emprenem el viatge.
Som a l'alberg "Miraflores House" situat al barri de Miraflores de Lima regentat per un tal Francis que es mereix com a mínim una o dues escultures a la plaça del seu poble, molt i molt recomanable, el tio s'hi deixa la pell per fer-te sentir més que bé a casa seva.
Avui hem voltat el barri, hem vist per primera vegada el pacífic i he pogut veure allò que havia sentit tantes vegades, aquí es fa surf, i molt i les onades són... bfff..... no crec que pugui estar massa dies només mirant, s'hauran de provar, no?
El trànsit, els cotxes, les motos, i sobretot aquella mena de busos o minibusos pintats de mil colors diferents on la gent puja i baixa amb el vehicle en marxa i criden i piten i frenen i giren on els hi dona la gana...un autèntic caos. Però val la pena veure-ho, no sé si algú que no ho ha vist podria fer-se una idea. Bé, a una ciutat on hi viu més gent que en tot Catalunya, algun que altre merder hi ha d'haver.
Diferència abismal entre classes, on el ric és molt ric i el pobre és molt pobre, vigilants de seguretat a les portes de quasi tots els negocis que impliquen moviment elevat de diners. Coses molt barates i coses molt cares....
Aquesta és la primera impressió d'una ciutat caòtica on comença aquesta aventura, aquest és l'inici...