Quan estas a 4700 metres la vida
passa d’una altra manera. Avui hem pujat a unes “lagunas” que tenen uns colors
que mai a la meva vida havia vist. Particularment, hem visitat la “laguan 69” que es troba a 4700 metres .
Després d’una caminada de quasi 3 hores en la
que per l’alçada i la falta d’oxigen sembla que s’hagi d’acabar el món, s’obre,
davant dels teus ulls una impressionant bassa d’aigua pura, gèlida i blava, més
blava que el cel que et diu que la caminada ha valgut la pena. Hi ha un moment
en que arribes a pensar que per un segon
el món s’ha donat la volta i t’ha posat el cel sota els teus peus.
El camí fins arribar al paradís és més que
espectacular, unes cascades altissimes et dónen la benvinguda al peu d’una
gelera que sembla que hagin colocat allà només per tu, només perquè et tornis
boig intentant entendre com és que a aquestes alçades hi hagi vida, hi hagi
vaques, hi hagi plantes, hi hagi tot allò que cal perquè la vida broti a tort i
a dret.
És increïle que un autobús sigui capaç
d’aproximar-te al que podria ser un dels paratges més naturals, més salvatges,
més purs que la meva pell hagi pogut sentir. Després de 2 hores en bus per un
camí de “carro” (encara no entenc com aguanten els pneumàtics ni els
amortidors), aquest et deixa al parc natural de Huascarán, situat a la Cordillera Blanca ,
anomenada així per les seves impressionants geleres. A partir d’aquí comença la
caminata, de pujada sense parar, en la que et trobes paratges inoblidables,
aferrats a la seva naturalesa salvatge.
Bufff!!! Quina passada! Feu molta enveja, però a la vegada els vostres posts fan que puguem ser una mica allà i és una mica com si ho poguéssim viure. Seguiu gaudint de tot i fent fotos tan boniques com aquestes!!!
ResponEliminaMolts petonets de tots 4!
Espectaculaaaaaaar!!!
ResponElimina