dijous, 30 de maig de 2013

Barranco. Lima, Perú.

Quan arribes a un lloc desconegut i lluny de casa, agraeixes eternament que hi hagi persones de la teva terra que t'ofereixen casa seva. Aquest ha estat el nostre cas, l'Arnau i l'Ainhoa, una parella de Barcelona, ens han obert les portes de casa seva.
Ells viuen a un barri de Lima que es diu Barranco, tenen una gosseta, la Lima (si, com la ciutat) amb la que hem fet molt bones amistats. 
Per dinar, l'Ainoha ens va recomanar anar al mercat de Miraflores on hi ha paradetes on fan menú per 5 o 6 soles (uns 2 euros) on vam poder tastar les cuines més tradicionals i casolanes.
Al vespre, després de treure a passejar la Lima, els nostres amfitrions tenien un sopar i vam decidir quedar-nos tranquil·lament a casa descansant, però, a vegades, les coses no van com un les havia planejat, de cop va sonar el timbre, i que a l'altra banda de la porta hi hagués un català ja et dóna confiança, òbviament era un amic d'ells que venia a visitar-los, per la seva sorpresa, els que érem a casa en aquell moment érem nosaltres. l'Àlex, un paio la mar d'extravertit va decidir portar-nos de forma inesperada a una exposició d'il·lustradors sud-americans que tenia un aire molt modernet (ens va assegurar vodka gratis...). Allà va començar el que va ser un vespre mogudet en un barri que té ganes de ser més avantguardista, més modern (vaticino futurs gafapastas passejant pels carrers de Barranco).
Amb un parell de vodkas al cos, vam passejar pel pont dels suspiros, del que diuen que has d'aguantar l'aire i demanar un desig mentre el creues (l'Alex assegura que es compleixen), vam sopar un burrito farcit de molts ingredients que com a mínim pesava 1kg!! 
Avui ja, després de passar tres dies a Lima, decidim deixar la ciutat per començar la nostra ruta, la propera parada és Huaraz on arribarem demà amb un autobús que tarda unes 8 hores en arribar i que ha de fer un desnivell de més de 3000 metres, però això ja sera la història que començarà demà, quan Lima quedi enrere i els andes formin part del nostre entorn.


























2 comentaris:

  1. "Barranco, un lugar para el amor", m'encanta!!! jaja. Que guai trobar-vos catalans en terres tan llunyanes! Disfruteu molt dels Andes!

    Molts petons (i uns quants més de la Txus, jeje)!!!

    ResponElimina