dimarts, 30 de juliol del 2013

Fiestas Patrias. Moyobamba, Perú

Una aranya gegant t’espera a la porta de la teva habitació i et dóna les bones nits, una papallona de colors perfectes s’atura per donar-te el bon dia. Unes “Fiestas Patrias” i les desfilades de totes les escoles i instituts de Moyobamba t’acompanyen entre els crits de la gent ofegats pel so dels tambors. Un nen et tira petites bombolles de sabó i decideixes abandonar el bullici de la ciutat i prendre la calma navegant pel Rio Mayo.
Una família de suïssos ens han acompanyat aquests últims dies, els hem fet d’amfitrions fora de la nostra terra, hem gaudit de la naturalesa, de la Selva, de la gent... Hem absorbit noves experiències i hem pogut compartir tot allò que hem après durant aquest temps.
Ara, ja fa dos mesos que aquest magnífic país ens acull, i podem dir que de moment no tenim pressa, ens hem enamorat de tot allò que ens rodeja, de tot allò que sentim, olorem, mengem i toquem. Sembla que el temps passi d’una altra manera, aquí tot es dilata, aquí res del que és o era, és. Sense ni adonar-te et trobes menjant formigues fregides tant grans com caniques o compartint unes “chelas” en bona companyia mentre uns monos salvatges t’observen des de les branques d’un arbre.
Després de fer destil·lat de canya de sucre en una màquina plena d’engranatges, hem decidit acampar un parell de dies al paradís, dormir sota les estrelles i meravellar-nos, encara més, de tot això.
I és que la Selva segueix sent casa nostra i seguirem gaudint-la, tot i que el temps ja va passant i aviat començarem un nou rumb, però de moment seguim aquí, a casa nostra.












































3 comentaris:

  1. Que content estic per vosaltres!!!!!!! Marranooooos!!!!!!! Cada dia tinc mes enveja. Disfruteu d'aquests moments tan meravellosos. Petons

    ResponElimina
  2. Bonica, ho esteu passant de conya eh? Quina papallona més preciosaaaaa! Petons des de Sabadell, de tota la family que anem seguint els vostres passos!

    ResponElimina
  3. Hola guapos, encara que no us escric gaire, estic al tant del bloc i com diu l' Enric, cada dia em feu més enveja. Quina pasada de viatge! Disfruteu molt el dia a dia que la vida es pasa sense adonar-nos

    ResponElimina