Bosque de protección Alto Mayo, Perú

Al Perú passen aquestes coses:
Pots parar un taxi enmig de la carretera i que et porti dins el maleter per dos soles.

També pots desplaçar-te amb els curiosos i fresquets "mototaxis" o "motocarros"

Pots viatgar en còmodes combis on la distància entre els seients és de menys d'un pam i mig.

I també pots trobar-te com qui no vol la cosa en una mena de restaurant de carretera enmig de la selva alta de San Martín (Bosque de Protección Alto Mayo)

on et dónen una habitació feta de fusta i on només una petita placa solar abasteix tota la casa,

 on no hi ha aigua corrent i on el teu vàter és exactament aquesta caseta i a dins un forat al terra, 

i on el teu company d'habitació és aquesta simpàtica amiga...

Finalment, on el teu jardí és exactament aquest:

Vam pujar a la selva alta per col·laborar en una iniciativa de turisme ecològic, la zona de l'Alto Mayo és interessant per la quantitat d'aus i orquídies que hi ha. És impressionant endinsar-se en els seus frondosos boscos i escoltar el moviment fulminant de les ales dels colibrís, és en aquests moments quan et sents salvatge, quan sents que formes part de la naturalesa i que podries seure i observar sense que les busques del rellotge donessin la volta.

L'experiència de compartir casa amb Doña Teófila i Don Nazario ens ha fet adonar-nos que no es necessita tant per a viure, pots trobar-te enmig de res i tirar endavant només amb allò necessari, el que passa és que el teu dia a dia es converteix en una supervivència constant, i només vius per a tu.

Val la pena parar uns segons en aquests indrets, viure com ells, menjar com ells, i compartir com ells, i no jutjar, mai jutjar, només una mirada sincera, un somriure de complicitat i respirar l'aire més pur que mai ha entrat als meus pulmons.

De moment hem tornat a Moyobamba, a l'hogar, i és que la selva enganxa,  la selva té allò màgic que només s'entén si en formes part.