La màgia del Carib. Colòmbia.

Vam arribar a Cartagena de Indias on una onada de calor ens va envair, el Carib té aquestes coses, un ambient càlid amb un aire cubano, tot envoltat de mil colors. Cartagena és una ciutat preciosa, la zona emmurallada està plena d'edificis colonials i balcons on les flors pinten de colors els carrers. Cartagena va ser el nostre primer destí colombià i ens va sorprendre el canvi radical, la gent és més mestissa, es nota intensament la quantitat d'esclaus negres que van portar de l'Àfrica els Espanyols, ja que Cartagena era el port principal dels espanyols, aquí guardaven tot l'or que van robar de llatinoamèrica i l'enviaven a Espanya amb vaixell des d'aquí. Per aquesta raó va ser víctima de molts atacs de pirates, raó per la qual es va emmurallar tota la ciutat i es va protegir. 

El mar Carib, un mar blau, molt blau. Vam estar a Barú, una illeta molt propera a Cartagena que compta amb un dels atractius turístics més grans del Carib, Playa Blanca, una platja llarga de sorra blanca i aigües turquesa i transparents, una platja de postal, molt tranquil·la pel matí i una mica massa turística a la tarda quan desembarquen la gent que hi va a passar el dia. Tot i que és un destí on pots palpar el paradís.

Al cap d'uns dies ens vam desplaçar al Tayrona, un conegut parc natural immens poblat de palmeres, micos i platges pures envoltades de vegetació espectacular i naturalesa. El Tayrona ens va encantar, malgrat la caminada i el preu de l'entrada l'entorn et deixa meravellat.

Afortunats d'haver pogut gaudir de platges paradisíaques, d'haver pogut mullar la taula de surf abans de vendre-la, emprenem el camí cap a Medellín, una ciutat colombiana ja propera a la capital on farem les dos últimes visites abans d'abandonar sudamerica.

Reproducció de la font de Canaletes a Cartagena

Playa Blanca, Isla de Barú

Parc Nacional del Tayrona

Quito, la mitad del mundo. Ecuador.

Avegades, les coses no funcionen exactament com  un les havia planejat. Avegades hi ha forçes que fan que t’hagis de quedar una temporadeta a un lloc. I és que la salut es el més important i per això ens vam desplaçar a Quito on hem passat 15 dies entre metges, probes i alguna escapadeta per poder fer el turista. Afortunadament tot ha quedat en res i ja podem continuar el viatge tot i que aquesta parada obligatòria ens ha servit per conèixer, una mica a fons Quito.

De nou als Andes, a uns 3000 metres sobre el nivell del mar, Quito és una ciutat petita rodejada de muntanyes, en terra de volcans. Quito és bonic i net ple de monuments històrics i un casc antic ple de vida. A Quito ens hi hem guanyat una mica la vida amb l’artesania i em compartit uns dies amb la Irene i la Patri, dos catalanes plenes d'energia i bon humor.

Prop de Quito és on Charles-Marie de la Condamine va medir l’any 1736 la línia ecuatorial, la latitud 0, la “Mitad del munddo” on actualment hi ha una gran escultura encapçalada per una bola del món d’on surten els punts cardinals.

A Quito hem passat més dies dels que haguéssim pensat, però és una ciutat plena de racons en la que val la pena fer-hi una parada.

Ara ja marxem, i d’aqui dos dies arribem a Cartagena de Indias, Colombia, on ens hi espera l’Aida, una lleidetana que ens ha vingut a visitar i amb la que passarem un meset (esperem que hagi portat pernil!!).