Vam arribar a Cartagena de Indias on una onada de calor ens va envair, el Carib té aquestes coses, un ambient càlid amb un aire cubano, tot envoltat de mil colors. Cartagena és una ciutat preciosa, la zona emmurallada està plena d'edificis colonials i balcons on les flors pinten de colors els carrers. Cartagena va ser el nostre primer destí colombià i ens va sorprendre el canvi radical, la gent és més mestissa, es nota intensament la quantitat d'esclaus negres que van portar de l'Àfrica els Espanyols, ja que Cartagena era el port principal dels espanyols, aquí guardaven tot l'or que van robar de llatinoamèrica i l'enviaven a Espanya amb vaixell des d'aquí. Per aquesta raó va ser víctima de molts atacs de pirates, raó per la qual es va emmurallar tota la ciutat i es va protegir.
El mar Carib, un mar blau, molt blau. Vam estar a Barú, una illeta molt propera a Cartagena que compta amb un dels atractius turístics més grans del Carib, Playa Blanca, una platja llarga de sorra blanca i aigües turquesa i transparents, una platja de postal, molt tranquil·la pel matí i una mica massa turística a la tarda quan desembarquen la gent que hi va a passar el dia. Tot i que és un destí on pots palpar el paradís.
Al cap d'uns dies ens vam desplaçar al Tayrona, un conegut parc natural immens poblat de palmeres, micos i platges pures envoltades de vegetació espectacular i naturalesa. El Tayrona ens va encantar, malgrat la caminada i el preu de l'entrada l'entorn et deixa meravellat.
Afortunats d'haver pogut gaudir de platges paradisíaques, d'haver pogut mullar la taula de surf abans de vendre-la, emprenem el camí cap a Medellín, una ciutat colombiana ja propera a la capital on farem les dos últimes visites abans d'abandonar sudamerica.
Reproducció de la font de Canaletes a Cartagena
Playa Blanca, Isla de Barú
Parc Nacional del Tayrona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada