Bosque de protección Alto Mayo, Perú

Al Perú passen aquestes coses:
Pots parar un taxi enmig de la carretera i que et porti dins el maleter per dos soles.

També pots desplaçar-te amb els curiosos i fresquets "mototaxis" o "motocarros"

Pots viatgar en còmodes combis on la distància entre els seients és de menys d'un pam i mig.

I també pots trobar-te com qui no vol la cosa en una mena de restaurant de carretera enmig de la selva alta de San Martín (Bosque de Protección Alto Mayo)

on et dónen una habitació feta de fusta i on només una petita placa solar abasteix tota la casa,

 on no hi ha aigua corrent i on el teu vàter és exactament aquesta caseta i a dins un forat al terra, 

i on el teu company d'habitació és aquesta simpàtica amiga...

Finalment, on el teu jardí és exactament aquest:

Vam pujar a la selva alta per col·laborar en una iniciativa de turisme ecològic, la zona de l'Alto Mayo és interessant per la quantitat d'aus i orquídies que hi ha. És impressionant endinsar-se en els seus frondosos boscos i escoltar el moviment fulminant de les ales dels colibrís, és en aquests moments quan et sents salvatge, quan sents que formes part de la naturalesa i que podries seure i observar sense que les busques del rellotge donessin la volta.

L'experiència de compartir casa amb Doña Teófila i Don Nazario ens ha fet adonar-nos que no es necessita tant per a viure, pots trobar-te enmig de res i tirar endavant només amb allò necessari, el que passa és que el teu dia a dia es converteix en una supervivència constant, i només vius per a tu.

Val la pena parar uns segons en aquests indrets, viure com ells, menjar com ells, i compartir com ells, i no jutjar, mai jutjar, només una mirada sincera, un somriure de complicitat i respirar l'aire més pur que mai ha entrat als meus pulmons.

De moment hem tornat a Moyobamba, a l'hogar, i és que la selva enganxa,  la selva té allò màgic que només s'entén si en formes part.

La Selva, i prou... Moyobama, Perú

Hi ha ocasions en que les imatges parlen per si soles, el Perú gaudeix d'això, la Selva es pot permetre obviar les paraules i així ho faré. 

El nostre petit paradís. Moyobama, Perú

Quan agafes un rumb fix i tens clar on vols anar a parar és quan vas a parar on menys t’esperes. La única cosa que teniem clara era que teniem ganes d’establir-nos un temps a alguna banda, teniem clar que volíem dur a terme algun tipus de col·laboració, i de fet, ja teniem lligat el lloc i el moment, però a vegades val la pena fer una parada en el camí, quan necessiten a gent, quan necessiten algú i tu ets aquell algú, et converteixes en la persona que es quedarà allà un temps a ajudar, a compartir, a viure.

Sense gairebé ni voler-ho ens hem trobat a Moyobamba, una ciutat petita enmig de la selva on fa calor i on de cop i volta et pot caure un ruixat infernal, on les motos són les que manen, i la gent et rep amb els braços oberts. Envoltada de riquesa natural, grans rius, molta flora i moltes orquídies, banys termals, cascades, fauna... Poc acostumats estem a una naturalesa tant pura i tant densa.

A Moyobamba hi ha un peruà de naixement però català de cor, ja que va créixer i va viure més de 40 anys a Catalunya, a Badalona. En Josep va tornar fa 10 anys al Perú amb la intenció ben clara, crear un alberg, una llar per a donar una oportunitat als nens, a les nenes i als joves. Actualment regenta “El Hogar Santa Isabel”, un alberg situat enmig d’un ampli terreny selvàtic, gairebé de somni, on petites construccions, petites casetes formen el conjunt de l’alberg, les habitacions, la cuina, el menjador, la saleta, la sala de reforç escolar... Avui, 8 nois adolescents que vénen de petits poblets de la selva i que són bons estudiants, són acollits a aquesta llar per tal que puguin seguir estudiant, seguir creixent. La única condició és que segueixin estudiant, i ho fan, futurs enginyers, futurs mestres, nois aplicats que només poden agraïr aquesta bona oportunitat que els ha brindat la vida.

Esmorzem, dinem i sopem en comunitat, compartim experiències, riem i col·laborem en tot el necessari.

No tenim obligacions, no tenim una tasca concreta, només cal fluir, només cal fusionar-nos, formar part d’ells i aprendre, escoltar.

De moment ens establim aqui, de moment som de la selva i del Hogar Santa Isabel. De moment, els nostres amics són aquests nois i el nostre pare és aquest peruà amb arrels catalanes.

Gràcies per aquesta oportunitat. Aquí som feliços, ens sentim tranquils, ens sentim a gust.