Ja des de Lima, Perú, escric la primera entrada del que serà el nostre "diari de viatge" on explicarem la nostra visió del que són els reconets del món que visitarem, que viurem i que gaudirem, ja que com em va dir la meva sabia tieta: "un viatger no és el mateix que un turista"
Després d'un vol que sembla una odissea, després de perdre l'equipatge i després de recuperar-lo, puc dir que estem il·lusionats, que estem apunt pel que aquest país (de moment) ens pugui oferir. Carregats de força i de bona sort de tots aquells que van voler acomiadar-nos i que van voler fer-nos sentir estimats aquelles últimes setmanes a la nostra terra, ara emprenem el viatge.
Som a l'alberg "Miraflores House" situat al barri de Miraflores de Lima regentat per un tal Francis que es mereix com a mínim una o dues escultures a la plaça del seu poble, molt i molt recomanable, el tio s'hi deixa la pell per fer-te sentir més que bé a casa seva.
Avui hem voltat el barri, hem vist per primera vegada el pacífic i he pogut veure allò que havia sentit tantes vegades, aquí es fa surf, i molt i les onades són... bfff..... no crec que pugui estar massa dies només mirant, s'hauran de provar, no?
El trànsit, els cotxes, les motos, i sobretot aquella mena de busos o minibusos pintats de mil colors diferents on la gent puja i baixa amb el vehicle en marxa i criden i piten i frenen i giren on els hi dona la gana...un autèntic caos. Però val la pena veure-ho, no sé si algú que no ho ha vist podria fer-se una idea. Bé, a una ciutat on hi viu més gent que en tot Catalunya, algun que altre merder hi ha d'haver.
Diferència abismal entre classes, on el ric és molt ric i el pobre és molt pobre, vigilants de seguretat a les portes de quasi tots els negocis que impliquen moviment elevat de diners. Coses molt barates i coses molt cares....
Aquesta és la primera impressió d'una ciutat caòtica on comença aquesta aventura, aquest és l'inici...
