Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris huanchaco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris huanchaco. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juny del 2013

El Dios de la Montaña. Huanchaco, Perú

Que Huanchaco enganxa, crec que ha quedat ben clar. La tranquil·litat, el mar, les onades, la bona gent,  el bon menjar, la riquesa arqueològica…
Just a una hora de Huanchaco es troben les piràmides o “Huacas” del Sol i la Luna. És una visita que tothom que passa per aquí no s’ha de perdre.
Us posaré en antecedents:
Molt abans que els famosos INCAS, en aquesta zona, la població era una civilització anomenada “Moche” aquesta gent va viure en terres peruanes entre el 100 i el 800 d.C., després van arribar els “Chimú” i finalment els “Incas”, que van ser reprimits per les tropes espanyoles sobre el 1530.
La civilització “Moche”, va crear la Huaca del Sol i la Huaca de la Luna, increïble com es conserven bona part dels relleus policromats de les sales d’aquestes piràmides, una cultura que adorava la terra, el seu déu, el “Dios de las montañas” representat com una mena de gat amb ulls de mussol i cabells que semblen els tentacles d’un pop. Podries pensar que potser totes aquestes representacions semblen realment xineses, jo penso, i a títol personal, que alguna mena de contacte hi va haver alguna vegada i d’alguna manera entre la cultura oriental i la sud americana, semblances en costums, tradició, inclús gastronomia... Òbviament no hi ha probes empíriques, però... No ho sembla?
Entre demà i demà passat haurà arribat el moment de deixar aquesta població costera i viatjar en direcció a la selva peruana.
De moment, però, Huanchaco ens haurà d’aguantar una miqueta més, després de tot, aquesta nit toca sopar parrillada de carn a l’hostal, estem de celebració!
Per cert, poso un parell de fotos d'una raça típica de gos peruà que pel que expliquen, si dorms amb ell cura certes malalties, curiós de veure si més no...















dissabte, 8 de juny del 2013

A primera línea de mar... Huanchaco, Perú

“La buena honda” seria la frase que defineix Huanchaco, increïble com n’és de plural aquest petit poble on els pescadors i els surfistes comparteixen les onades de l’oceà.
Després d’una rebuda un tant estranya, la nostra idea d’aquest indret ha canviat radicalment al formar part de la “família” de l’hostal Sudamerica, situat a primera línia de mar i on dormim per menys de 4 euros cada un. Regentat per un peruà amant incondicional del futbol que uneix moltissimes cultures en el seu petit hostal, compartint vivències entre francesos, canadencs, lituans, brasilers, holandesos... Diuen que quan viatges a Perú és com si viatgessis per tot el món, impressionant mescla de cultures uneixen aquest meravellós país.
Després de compartir amb els peruans la victòria per classificar-se pel mundial, vam poder gaudir, inesperadament la música en directe d’un estrany duet que van presentar-se a l’hostal i van tocar només per nosaltres bona part del seu repertori. Un duet format per una noia polaco-alemana i un peruà que toquen la guitarra i el cajón, la veu captivadora d’aquesta noia que et transporta i que et deixa amb ganes de seguir escoltant-los dies i dies.
Avui, ens encarreguem del sopar, si cuines per la “família”, no pagues pel sopar i pots deleitar a totes les cultures que poblen aquest hostal amb les teves receptes.

Aquest matí hem visitat les runes de “Chan-Chan”, de la civilització Chimú que va viure vàries generacions ben a prop de Huanchaco. Amb una extensió actual de més de 13Km, aquests jaciments arqueològics formen part de la història d’aquest indret. Una civilització que va saber sobreviure acumulant i racionant de forma intel·ligeent els seus recursos. Grans enginyers i arquitectes que van ser sotmesos més endavant pels Inques, els quals van saber seleccionar els millors professionals per endur-sel’s a Cusco i crear el famós Machu Picchu.
Després de passar un profitós matí entre les restes d’una gran civilització, hem pogut anar a animar l’equip de sub-15 que entrena l’amo de l’hostal (que per cert han guanyat). En JJ (l’amo de l’hostal), ha muntat una petita masia com la del Barça per inculcar valors i bon futbol als nens de Huanchaco, per treurel’s del carrer, les drogues...
Huanchaco encara serà casa nostra uns dies més, ja que val la pena seguir coneixent, seguir vivint...

Contents de poder formar part d’aquesta plural família i del seu somriure permanent.