divendres, 21 de març del 2014

Cherating: un poble oblidat de Malaysia

I li pregunto:
- Demà marxem de Cherating?
- Si, no?
I es fa el silenci, els dos busquem dins del nostre cap aquella petita excusa que fara que demà no marxem de Cherating, i així ens han passat 10 dies i ni ens n'hem adonat.
- Jo penso que hauriem de rentar roba (un dia més)
- Jo penso que hauriem d'aixecar-nos aviat (un dia més)
- Jo penso que demà es festiu aqui (un dia més)
- Jo penso que m'hauria de preparar les coses el dia abans i no demà al matí (un dia més)
I així és com ens hem quedat enganxats, aquella rutina del no fer res però on el temps passa volant, on menges més del que cremes, on pots perdre el temps entre un pensament i un altre i ja han passat dues hores.
A part de no fer res hem aprofitat per organitzar-nos una mica la ruta dels propers 3 mesos (més o menys i a gran escala) de moment, abans d'agafar el vol cap a Bali el 15 d'abril, visitarem un llac a Malasia que alberga llegendes (el llac Chini), després visitarem una ciutat on els portuguesos van aportar el seu granet de sorra (Melaka) i finalment ens espera Kuala Lumpur que la visitarem uns dies abans de volar.
També hem estat invertint el temps en augmentar el nostre stock d'artesania, hem treballat una mica per seguir venent en el camí i així alleugerir la nostra economia.
Cherating permet aquestes coses, et lleves, esmorzes, pagues feliçment els teus 5 euros per la teva cabaneta de fusta amb un gran llit de matrimoni i esmorzar inclòs i afrontes el dia entre salitre, solet, estones de son i de cel, mates algun mosquit, menges i penses: es pot estar més bé? i així van passant els dies del no fer res i del fer-ho tot.
Cherating és aquell poble coster que ha perdut la guerra contra les paradisíaques illes on prefereixen passar el cap de setmana o les vacances els turistes, és aquell poblet on fa uns anys la gent gaudia de la platja on ara només hi ets tu i algun que altre viatger que també ha sabut trobar-li la màgia a passejar per l'únic carrer on a 4 botiguetes els hi queda per vendre totes aquelles samarretes i souvenirs que en un temps van ésser tant interessants i que ara ja només penjen, plens de pols, esperant l'oblit.


La nostra cabaneta

Interior de la cabaneta






Típic ocell Malai, surt a tots els bitllets de 5!!

Senyor amb un mico especialment entrenat per pujar a les palmeres per fer baixar els cocos

El mico escalant la palmera

El mico triant el millor coco per arrencar-lo i posteriorment tirar-lo com una bomba!

Els nostres treballs!!

Amb això ens financem part del viatge

La platja amb marea alta

La platja amb marea baixa

La platja amb marea alta


La platja amb marea baixa


Els carrerons de Cherating





El que queda d'un negoci que en una època funcionava





2 comentaris:

  1. Senyors/es, jo he pensat de fer un boicot amb aquest blog. L'unic que saben fer aquesta parella es fer el dropo, dormir i pendre el sol.
    Estic segur la l'artesiania que ensenyen la compren feta!!!

    ResponElimina
  2. Uala nens!!!! quina vidorraaa!!!!!!!!!
    Quina enveja que em feu i nosaltres aquí avui nevant :)

    ResponElimina