La costa nord peruana.

La costa nord del Perú ha estat la nostra última parada prèvia a creuar de país i deixar deifinitivament el Perú enrere.

La Nostra primera parada va ser Mancora, una població costera molt turística, plena de surfistes i massa gent; de seguida vam abandonar Mancora i vam anar a parar a Punta Sal, on vam ésser rebuts per uns artesans que dormienn a la platja, que menjaven del que pescaven, que gaudien de la natura, la platja i tot el dia anaven empapats de salitre, no ens va costar gaire decidir acoplar-nos al seu modus vivendi, per sort, “Las Fuerzas Aereas Peruanas”, que tenen una base d’esbarjo i vacances per als militars just davant la platja, van deixar-nos un dels seus bungalows per deixar les nostres motxiles i fer ús del bany.

Després de passar uns dies a Punta Sal, menjar molts percebes i dormir sota les estrelles, vam seguir el nostre rumb cap a Zorritos, a poc més de 50Km de la frontera entre Perú i Ecuador per fer l’última parada de l’aventura peruana.

A Zorritos vam anar a parar a “Casa Kresala”, un petit hospedatge fet de canyes de bambú on hi viuen la Cleo i el Willy, una parella compromesa amb el seu entorn i amb els nens del seu poble, ens vam oferir de voluntaris i ens van rebre amb els braços ben oberts, i és ue el seu projecte comença amb “Hands and Surf”, un projecte de surf solidari per treure els nens del carrer i ensenyar-los a surfejar, a que valorin la naturalesa i l’esport. D’aquesta manera, van decidir ampliar l’ajuda i tres dies a la setemana van a l’escola de primària del poble per impartir classes d’anglès a la vegada que fan tallers a casa seva i un dia a la setmana una projecció d’una pel·lícula de dibuixos per tots aquells nens que vulguin acostar-se. I és que s’ha de reconèixer profundament l’esforç i l’afany d’aquestes dues persones per millorar la vida de tots aquests nens.

Nosaltres, conjuntament amb un català i una argentina ens hem unit al projecte i formem part de l’equip Hands and Surf, impartim classes d’anglès, fem tallers de tot tipus, juguem amb ells... i tot a canvi de res, a canvi d’un somriure, un dibuix o un “profe, profe!!!”

Aviat deixarem Zorritos ja que hem de continuar el nostre rumb cap al nord, Ecuador i Colòmbia ens esperen i és que només ens queden dos mesos a Sudamèrica i els hem d’aprofitar al màxim ja que el dia 10 de febrer un avió ens enviarà cap a Àsia per viure noves aventures.