El Señor de Sipán. Chiclayo, Perú.

Uns petons, unes abraçades, un “¿Volveran?”, un “seguramente si”... Així acaba la nostra aventura a Moyobamba, la nostra aventura més profunda, més selvàtica, més peruana.

Ara ja som a Chiclayo, una ciutat gran, una ciutat de nou, caòtica, plena de gent, de cotxes, de mercats on s’amuntega la fruita, els pollastres, el peix... i és que ja som a la costa, ben apropet de la platja, del pacífic.

Chiclayo es caracteritza per la quantitat de ruïnes de les que s’envolta, quantitats de piràmides i restes de diferents cultures.

Ara fa 1700 anys, els mochicas van escollir Sipán per construir un dels més importants santuaris religiosos i centres de poder on van sepultar els seus governants acompanyats amb símbols de la cultura, representacions amb fang i immensos i preuats tresors fets de làmines d’or, tot treballat a mà i amb una precisió admirable.

A mida que s’han anat fet excavacions s’han trobat respostes a algunes preguntes, s’han descobert les tombes de diferents grans personatges entre ells el màxim governant d’aquesta cultura, enterrat amb les seves valuoses joies, amb el seu gos, la seva dona... I és que els alts mandataris mochicas, s’havien d’endur a l’altra vida tot allò que els havia acompanyat en la vida terrenal.

És impressionant tot el que s’ha anat trobant entre les excavacions, però és alarmant la quantitat de feina que queda per fer, tot allò que no es pot apreciar per falta d’inversions i que no es pot seguir excavant i totes aquelles preguntes que encara queden sense resposta.

Tots aquests vestigis, descansen actualment, en un museu d’una arquitectura espectacular que imita la piràmide mochica, amb una conservació òptima, on no es poden fer fotografies, per tot aquell que vulgui fer una ullada als segles II i III d.C del Perú. Una civilització altament sanguinària però amb molts coneixements d’arquitectura, astrologia, orfebreria i ceràmica.  

Demà deixarem la ciutat per passar uns dies a la costa, un poblet de pescadors tranquil i amable.