Una setmana als Estats Units

Tenim un amic que un dia ens va dir: “Els americans són capaços del millor i del pitjor” no podria estar més d’acord.

Hem estat una setmana als Estats Units, vam aterrar a Los Angeles i vam rondar tota la ciutat, Santa Monica, Venice Beach, Manhattan Beach, Hollywood... Els americans ho fan tot a l’engròs i aquesta ciutat n’és una clar exemple, grans carreteres, grans cotxes, grans centres comercials, grans parcs d’atraccions, un d’ells damunt del mar en un moll a Santa Mònica on les postes de sol son impressionants. A cada racó tens un record d’haver-hi estat abans ja que ho tenim vist de tantes i tantes pel·lícues: els agents de policia, els carrers, les llums, la bona música...

També vam decidir anar a veure als Lakers, una de les millors decisions que hem près ja que va ser una experiència excitant, un palau enorme, molta gent, molts crits, coreografies, pantalles gegants, famosos... Una experiència única i altament recomenable.

Els últims tres dies vam decidir llogar un cotxe i marxar sense prèvia planificació a Las Vegas, vam lligar un couchsurfing (una comunitat d’internet on la gent ofereix un lloc per a dormir a casa seva) i vam fer milles cap a la ciutat que mai dorm!! En Victor i la seva familia ens van acollir i ens van fer sentir com a casa. Las Vegas, la ciutat del vici, el consumisme, el joc... Una inmensa extensió plena de llum enmig del desert, enmig del no res, fa difícil creure que allò pugui existir allà. Quan passejes per Las Vegas és difícil tancar la boca, et sents petit envoltat de tantes llums, tantes construccions inmenses i de nou tot allò que et sona, que penses: jo això ho he vist abans i és que Las Vegas és com estar en una peli. Els casinos: que dir-vos dels casinos, una bogeria, casinos temàtics de tot tipus, emulant ciutats de tot el món. Quan entres a un casino, el primer que trobes és basicament vici en estat pur, màquines tragamonedes, taules de blackjack, poker... pots jugar i gastar-te tots els diners del món o pots seure a una màquina tragamonedes que funciona amb cèntims, on hi poses un dolar i en tens per 100 tirades i on una amable i bonica cambrera t’oferira una beguda totalment gratis per tal que no aixequis el cul de la cadira i segueixis gastant diners, no hi ha ni un casino amb rellotge, el temps no existeix a Las Vegas (per cert, a TOTS els casinos es pot es pot fumar, a TOTS!)

L’últim dia, en Victor ens va acompanyar a un canyon, no el del Colorado però si a un pardís semblant, al parc nacional Zion, a unes dues hores de Las Vegas, en ple desert, una zona pura, única, impressionant, grans parets plenes de colors sedimentats s’alçen per fer-te sentir petit, un lloc on després de veure on pot arribar l’ésser humà, te n’adones on pot arribar la pròpia naturalesa.

Finalment hem trepitjat 4 estats: California, Nevada, Arizona i Utah i és que al volant pots conèixer tantes coses...

Feliços d’haver tingut aquesta experiència, aquest xoc després de sudamèrica, aquesta bogeria, avui volem cap a Singapur, Asia ens espera!!

La Platja a Los Angeles, Manhattan Beach:

Santa Monica:

Chinatown i el centre de Los Angeles:

Stapples Center, Lakeeers!!!

Paramount Studios:

Hollywood Boulevard, el paseo de la fama:

En cotxe cap a Las Vegas!!

A Las Vegas pots, per un preu mòdic, disparar amb l'arma que vulguis, fins i tot una AK47!! (els blancs, que tel's donen de record, podeen ser des d'un segrestador d'avions fins al Bin Laden)

En un casino venien ostres vives que contenien perla! Només per 15 dòlars.

Parc Nacional Zion, una meravella natural:

Bufalos a Arizona

Les dunes rosades a Utah

Fins aviat Sudamèrica

Les nostres últimes hores a Sudamèrica, gairebé nou mesos absorvint, gairebé nou mesos aprenent, creixent i gaudint. 

Això no és un adéu, és un fins aviat, després de tot, encara ens quedaran milers de coses per fer, milers de recons per descobrir que hauran d'esperar per a una altra ocasió perquè nosaltres ja marxem, demà emprenem camí, demà volem a Los Angeles, California, on ens empaparem una setmaneta dels aires yankees i després, definitivament, a conèixer Àsia, si pot ser, tot el sudest Asiàtic.

Avui mirem enrere i recordem tots els passos que hem fet, Perú, Bolivia, un tastet de Xile, Ecuador i Colòmbia. 5 països plens de records que ara queden enrere i dels que ens enduiem experiències i amistats.

Trobarem a faltar tantes coses... el plàtan fregit (el maduro), els menusitos (sempre amb arròs i sopa), el regateo per TOT, el reggeton, els "mi reina y mi amor", els magestuosos Andes, els paratges inoblidables i més impactants com el salar de Uyuni a Bolivia, el "chevere!", el "Bakan", el fritanga variat, el "ahorita vengo, espera namás hijita", el "a la orden", les postes de sol impressionants, l'Ají, el menjar a totes hores i al carrer, el llegat inca, la nostra taula de surf, les interminables hores de bus i les seves pel·lícules, que es faci de nit a les 18.30...

Una llista interminable de situacions i anècdotes que hem viscut i que mai oblidarem, ara formen part de nosaltres, formen part d'allò que som ara, i és que ja no som els mateixos que quan vam arribar, la nostra visió ha canviat en molts sentits, hem après, i el més important, hem comprès. Des de casa mai es pot arribar a comprendre tot el que hi ha aquí, molt menys perill del que pensàvem, molta més comoditat i sobretot, molta més amabilitat per part de tota aquesta gent que forma part d'aquests països que ens han colpejat el cos i l'ànima

Preparats per a noves aventures, amb una sensació agredolça ja que mirem endavant i tenim ganes de conèixer nous paratges però quan mirem enrere se'ns encongeix el cor deixant tot allò que tant ens ha estimulat i que realment trobarem a faltar.

Gràcies a tota aquella gent que ens hem trobat pel camí, molts dels quals ja mai oblidarem....

Fins aviat sudamèrica! Així ens vas rebre i així ens despedim!