Les illes Ballestas i les Linees de Nazca. Perú.

Quan et canses de la calor del desert i tens ganes de costa, aigua salada, mar... et trobes a Paracas, un poble pesquer on si mires al mar pots veure les Islas Ballestas, una reserva natural on increïbles animals protegits viuen i es reprodueixen en en seu propi hàbitat: aus, pelicans, pingüins i lleons marins. I és que ens hem embarcat, hem navegat i hem pogut visitar la fauna de les illes a casa seva. És impressionant com tots aquests animals tant exòtics conviuen plegats en un hàbitat seu, espècies protegides que algun dia, potser no hi seran. 

Més al sud et trobes amb un paisatge lunar, una explanada de molts kilòmetres en la que aparentment no hi ha res, només un desert on sembla que la gravetat no hauria d'existir. Nazca és una petita població on fa més de 1000 anys, els antics pobladors van decidir "pintar" a la gran explanada desèrtica unes 40 figures immenses només visibles des d'un avió o des d'algun mirador. Encara ara les teories són moltes i cap d'elles et destapen de forma clara el propòsit d'aquests immensos dibuixos, les "Líneas de Nasca".

Demà ja deixem la costa, el desert i la caloreta, demà marxem al que va ser el melic de la cultura inca, demà, per fi, Cuzco, el bressol de l'imperi.

Un Oasi. Huacachina, Perú.

El desert!

Al Perú hi ha de tot, muntanya, selva, platja i desert.

A unes hores al sud de Lima es troba un Oasi enmig del desert, entre dunes. Un oasi tranquil i acalorat on pots passar uns dies allunyat de tot.

Un cop van arribar el Xavi i la Diana a Lima, els vam recollir i vam anar cap a Huacachina, un oasi envoltat de dunes on es practica el sandboard (una modalitat d’snowboard on llisques sobre la sorra de les dunes).

Aquí hem pogut gaudir d’un ambient tranquil encara que massa turístic, ple de motxileros que aprofiten el seu temps per córrer en quad’s per la sorra.

El Xavi i la Diana van arribar molt animats i amb ganes de conèixer, de sentir… de moment anem coneixent encara que no han viscut l’experiència més peruana en algun indret més inòspid i menys turístic on poder conèixer de més aprop les costums i la gent d’aquest país tant contrastat, un país que està viu i que no para mai.

On els somnis neixen. Pimentel, Perú.

Pimentel és un poble de costa on l'horitzó sempre és ple de barques que surten a pescar, on la gent és tranquil·la i on la platja no s'acaba mai... Encara avui, els pescadors surten amb els seus caballitos de totora i les seves xarxes a buscar l'aliment per les seves famílies.

A Pimentel hem conegut al Mario, un mig peruà mig japonès que ha muntat unes cabanyes en forma de piràmide al vell mig de la platja, per només 30 soles tenim hospedatge i menjar, una gran sort poder gaudir de la cuina de fusió que fa en Mario, una mescla perfecte entre tota la gastonomia peruana i japonesa.

El Katuwira, que és l'alberg del Mario, és, com diu el seu nom en Quechua, "On els somnis neixen", i realment així és, al Katuwira hi vas a relaxar-te, a gaudir del mar, del bon peix, de la bona companyia i la muy buena onda.

I és que a la platjeta s'hi esta molt bé, tot i que ja agafem rumb cap a Lima on recollirem una visita molt esperada, rebrem amb emoció i moltes ganes a la Diana i el Xavi, que venen a portar-nos aires catalans durant un mes per gaudir del Perú plegats... Esperem que portin una mica de pernil...