Vam aterrar molt excitats a Bali,sabíem que
en un parell de dies ens retrobaríem, sabíem que en un parell de dies tornaríem
a veure les cares conegudes, familiars, aquells amics que decideixen venir a
visitar-nos. Aquesta vegada ha estat explosiu, quatre persones que estimes, que
trobes a faltar es presenten a l’altre punta del món per assaborir al teu
costat uns dies inoblidables.
Vam arribar al Monkey House, un hostal a
Canggu, una zona de Bali molt tranquil·la, al costat de la platja. Allà vam
conèixer l’Ari, una noia catalana afincada a Bali que ha decidit muntar un
hostalet amb la seva parella, un balinès. Aqui ja vam començar a sentir-nos una
mica més catalans. Vam comprar una taula de surf i ens va faltar temps per
tastar les onades d’aquesta meravellosa illa. Dos dies més tard aterraven el
Xavi i l’Hugo, dos lleidatans que no van voler perdre’s l’aventura i al dia
següent ja rebíem l’Albert i l’Aida, dos barcelonins amb ganes de paradís. I ja
érem sis, sis catalans a Bali, sis catalans preparats per aquesta illa.
Bali és una illa que forma part d’Indonèsia,
un pais format per milers d’illes plenes de paradís, plenes de riquesa única al
món. Però Bali no és com la resta d’Indonèsia, Bali camina apart, amb
l’hinduisme a les venes i la capacitat de viure sense dependre de la resta del
país, un país musulmà. I és que Bali és un món apart on lluiten per
independitzar-se com ho fem els catalans ja que aporten bona part de la riquesa
i turisme de país i tenen una cultura i llengua pròpies.
A Bali hem estat 11 dies, hem surfejat
molt, impressionant veure a gent de la plana abancalant les onades amb el somriure
més embriagador o veure l’Aida i l’Albert amb ganes de bodyboard. Però no només
hem jugat amb les onades, també hem viscut d’aprop la cultura balinesa, els
seus immensos temples, el menjar, els gossos, els espectaculars arrossàs, la
naturalesa rabiosa i les carreteres de circulació embogida.
Un temple solitari damunt del mar,
collarets de flors, pareos de mil colors, regateig aqui i alla, motos de lloguer,
micos i mones...
Els últims dos dies vam coincidir amb el
Gerard i l’Anna, els concunyats del Francesc, una parella aventurera amb els
que hem compartit una mica de llibertat. Hi va haver un dia que rondàvem les
carreteres una caravana de 4 motos i 8 catalans per la laberíntica Bali.
Bali ens ha enamorat, demà de bon matí
marxem a les Gili on ens retrobarem amb el Gerard, aquell català que ens va
obrir les portes a Singapur quan vam aterrar a Àsia. Unes illes paradisíaques
per excel·lència, el mar turquesa i la sorra blanca, però Bali no queda enrere,
només l’abandonem uns dies per tornar, acabar d’explorar i gaudir.
No puc tancar aquesta entrada sense enviar
una gran abraçada de sincer agraïment al pare del Xavi, el Josep Maria, qui va
omplir la motxilla d’aquest amb bon embotit de la plana i ens va fer sentir més
catalans que mai.
La familia al complet
El temple Mare
L'Ari i el Rasta
Monkey Forest
Temple tannah Lot
El Xavi fent amigues!!
