dilluns, 24 de febrer del 2014

El nostre primer contacte a Asia: Singapore

Hem anat a parar a Singapur només pel fet que haviem de decidir un lloc on començar l’aventura asiàtica, i on millor que en una ciutat on hi viu un bon amic. En Gerard, un amic de la infància d’en Francesc fa 7 mesos que viu i treballa en aquesta ciutat, ell ens ha rebut i ens ha fet  un tour complet amenitzat amb les seves usuals bromes i “catxondeo”.
Singapur està ple de xinesos que parlen anglès, ple d’indús, ple de musulmans... Singapur és la multirracialitat per excel·lència, una ciutat estat de les més riques del món on tant els nens com els adults parlen de números i tant per cents. Una ciutat avaançada i extremadament pròspera on els mercats i les zones de menjar barat per tota la ciutat marquen el contrast d’una ciutat una mica esnob.
Singapur és una illa on hi viuen més de 6 milions de persones, on pots pasar el dia entre vertiginosos edificis, centres comercials o inclús passejar per la selva tropical a la reserva de Bukit Timah o llogar una bicicleta per pedalar per la vora del mar.
Hi ha barris ben diversos, però el més famós és Little india, una mena de món apart on pots perdre’t pels passadissos del Mustafa centre comercial, degustar plats barats i deliciosos o simplement passejar i escoltar la música de Bollywood pels seus carrers.
Singapur, una ciutat globalitzada on està prohibit mastegar xiclet i on la vida social passa gairebé tota per les xarxes socials, un estat, una ciutat, però sobretot, quelcom diferent.
Gràcies Gerard Calleja!!!
Demà deixem la ciutat per conèixer Malasia, un país musulmà que amaga paradisiacs racons per explorar. 















































dimarts, 18 de febrer del 2014

Una setmana als Estats Units

Tenim un amic que un dia ens va dir: “Els americans són capaços del millor i del pitjor” no podria estar més d’acord.
Hem estat una setmana als Estats Units, vam aterrar a Los Angeles i vam rondar tota la ciutat, Santa Monica, Venice Beach, Manhattan Beach, Hollywood... Els americans ho fan tot a l’engròs i aquesta ciutat n’és una clar exemple, grans carreteres, grans cotxes, grans centres comercials, grans parcs d’atraccions, un d’ells damunt del mar en un moll a Santa Mònica on les postes de sol son impressionants. A cada racó tens un record d’haver-hi estat abans ja que ho tenim vist de tantes i tantes pel·lícues: els agents de policia, els carrers, les llums, la bona música...
També vam decidir anar a veure als Lakers, una de les millors decisions que hem près ja que va ser una experiència excitant, un palau enorme, molta gent, molts crits, coreografies, pantalles gegants, famosos... Una experiència única i altament recomenable.
Els últims tres dies vam decidir llogar un cotxe i marxar sense prèvia planificació a Las Vegas, vam lligar un couchsurfing (una comunitat d’internet on la gent ofereix un lloc per a dormir a casa seva) i vam fer milles cap a la ciutat que mai dorm!! En Victor i la seva familia ens van acollir i ens van fer sentir com a casa. Las Vegas, la ciutat del vici, el consumisme, el joc... Una inmensa extensió plena de llum enmig del desert, enmig del no res, fa difícil creure que allò pugui existir allà. Quan passejes per Las Vegas és difícil tancar la boca, et sents petit envoltat de tantes llums, tantes construccions inmenses i de nou tot allò que et sona, que penses: jo això ho he vist abans i és que Las Vegas és com estar en una peli. Els casinos: que dir-vos dels casinos, una bogeria, casinos temàtics de tot tipus, emulant ciutats de tot el món. Quan entres a un casino, el primer que trobes és basicament vici en estat pur, màquines tragamonedes, taules de blackjack, poker... pots jugar i gastar-te tots els diners del món o pots seure a una màquina tragamonedes que funciona amb cèntims, on hi poses un dolar i en tens per 100 tirades i on una amable i bonica cambrera t’oferira una beguda totalment gratis per tal que no aixequis el cul de la cadira i segueixis gastant diners, no hi ha ni un casino amb rellotge, el temps no existeix a Las Vegas (per cert, a TOTS els casinos es pot es pot fumar, a TOTS!)
L’últim dia, en Victor ens va acompanyar a un canyon, no el del Colorado però si a un pardís semblant, al parc nacional Zion, a unes dues hores de Las Vegas, en ple desert, una zona pura, única, impressionant, grans parets plenes de colors sedimentats s’alçen per fer-te sentir petit, un lloc on després de veure on pot arribar l’ésser humà, te n’adones on pot arribar la pròpia naturalesa.
Finalment hem trepitjat 4 estats: California, Nevada, Arizona i Utah i és que al volant pots conèixer tantes coses...
Feliços d’haver tingut aquesta experiència, aquest xoc després de sudamèrica, aquesta bogeria, avui volem cap a Singapur, Asia ens espera!!


La Platja a Los Angeles, Manhattan Beach:











Santa Monica:









Chinatown i el centre de Los Angeles:




Stapples Center, Lakeeers!!!















Paramount Studios:




Hollywood Boulevard, el paseo de la fama:

















En cotxe cap a Las Vegas!!



A Las Vegas pots, per un preu mòdic, disparar amb l'arma que vulguis, fins i tot una AK47!! (els blancs, que tel's donen de record, podeen ser des d'un segrestador d'avions fins al Bin Laden)














En un casino venien ostres vives que contenien perla! Només per 15 dòlars.














Parc Nacional Zion, una meravella natural:







Bufalos a Arizona


Les dunes rosades a Utah