dilluns, 10 de febrer del 2014

Fins aviat Sudamèrica

Les nostres últimes hores a Sudamèrica, gairebé nou mesos absorvint, gairebé nou mesos aprenent, creixent i gaudint. 
Això no és un adéu, és un fins aviat, després de tot, encara ens quedaran milers de coses per fer, milers de recons per descobrir que hauran d'esperar per a una altra ocasió perquè nosaltres ja marxem, demà emprenem camí, demà volem a Los Angeles, California, on ens empaparem una setmaneta dels aires yankees i després, definitivament, a conèixer Àsia, si pot ser, tot el sudest Asiàtic.
Avui mirem enrere i recordem tots els passos que hem fet, Perú, Bolivia, un tastet de Xile, Ecuador i Colòmbia. 5 països plens de records que ara queden enrere i dels que ens enduiem experiències i amistats.
Trobarem a faltar tantes coses... el plàtan fregit (el maduro), els menusitos (sempre amb arròs i sopa), el regateo per TOT, el reggeton, els "mi reina y mi amor", els magestuosos Andes, els paratges inoblidables i més impactants com el salar de Uyuni a Bolivia, el "chevere!", el "Bakan", el fritanga variat, el "ahorita vengo, espera namás hijita", el "a la orden", les postes de sol impressionants, l'Ají, el menjar a totes hores i al carrer, el llegat inca, la nostra taula de surf, les interminables hores de bus i les seves pel·lícules, que es faci de nit a les 18.30...
Una llista interminable de situacions i anècdotes que hem viscut i que mai oblidarem, ara formen part de nosaltres, formen part d'allò que som ara, i és que ja no som els mateixos que quan vam arribar, la nostra visió ha canviat en molts sentits, hem après, i el més important, hem comprès. Des de casa mai es pot arribar a comprendre tot el que hi ha aquí, molt menys perill del que pensàvem, molta més comoditat i sobretot, molta més amabilitat per part de tota aquesta gent que forma part d'aquests països que ens han colpejat el cos i l'ànima
Preparats per a noves aventures, amb una sensació agredolça ja que mirem endavant i tenim ganes de conèixer nous paratges però quan mirem enrere se'ns encongeix el cor deixant tot allò que tant ens ha estimulat i que realment trobarem a faltar.
Gràcies a tota aquella gent que ens hem trobat pel camí, molts dels quals ja mai oblidarem....
Fins aviat sudamèrica! Així ens vas rebre i així ens despedim!




4 comentaris:

  1. Xurri, em sento molt orgullosa de tu, de tota aquesta aventura que has fet. Deixar d'estar amb braços cruçats esperat que hagi algun canvi a espanya i llençar-se a ser tu mateix el canvi en la teva vida. Es necessita valor i una mica de locura peró has viscut una experiència que pocs han fet.

    A les fotos: la primera sincerament us veieu com dos espanyols ben ordinaris, apagats i amb cara de rutina, sonrisa forçada per la foto, fins i tot pàlids. A la segona esteu amb una sonrisa sincera i una felicitat tan natural que es contagia, ple de llum i amb la alegria de viure la vida típica dels llatíamericans. Axí em veig jo també ara que tornat al meu pais, com era abans de viure a europa.

    Queda't amb aquesta alegria de viure com si fos el més gran tesor que hagis trobat mai. Com si haguesis tingut que creuar un oceà sencer per trobar-lo.

    Molta sort i una abraçada amb molt carinyo. T'estimo Xurri.

    Tu chamaquita mexicana ;*

    ResponElimina
    Respostes
    1. Irazu!!! bonica i preciosa!!! Com esteu família!! Seguro que genial! Que gusto conocer todo esto, tu no te muevas de ahí que más tarde o más temprano os veré a ver familia! Un besazo a los 3!
      Jo també t'estimo xurri!!!! Guapa!

      Elimina
  2. Quin canvi, quan vareu arribar amb cara de "aviam que ens faran" i ara l'alegria que expresseu ho diu tot, una imatge val mes que mil paraules.

    ResponElimina
  3. Hola, guapos,
    Quin viatge que esteu fent!
    M' en alegro molt que lo de Quito quedés en no rés i espero que a la següent part del viatge continueu tenint molt bona sort.

    ResponElimina