Una aranya
gegant t’espera a la porta de la teva habitació i et dóna les bones nits, una
papallona de colors perfectes s’atura per donar-te el bon dia. Unes “Fiestas
Patrias” i les desfilades de totes les escoles i instituts de Moyobamba
t’acompanyen entre els crits de la gent ofegats pel so dels tambors. Un nen et
tira petites bombolles de sabó i decideixes abandonar el bullici de la ciutat i
prendre la calma navegant pel Rio Mayo.
Una família
de suïssos ens han acompanyat aquests últims dies, els hem fet d’amfitrions
fora de la nostra terra, hem gaudit de la naturalesa, de la Selva , de la gent... Hem
absorbit noves experiències i hem pogut compartir tot allò que hem après durant
aquest temps.
Ara, ja fa dos
mesos que aquest magnífic país ens acull, i podem dir que de moment no tenim
pressa, ens hem enamorat de tot allò que ens rodeja, de tot allò que sentim,
olorem, mengem i toquem. Sembla que el temps passi d’una altra manera, aquí tot
es dilata, aquí res del que és o era, és. Sense ni adonar-te et trobes menjant
formigues fregides tant grans com caniques o compartint unes “chelas” en bona
companyia mentre uns monos salvatges t’observen des de les branques d’un arbre.
Després de
fer destil·lat de canya de sucre en una màquina plena d’engranatges, hem decidit
acampar un parell de dies al paradís, dormir sota les estrelles i
meravellar-nos, encara més, de tot això.
I és que la Selva segueix sent casa
nostra i seguirem gaudint-la, tot i que el temps ja va passant i aviat
començarem un nou rumb, però de moment seguim aquí, a casa nostra.