Gocta i Kuélap. Chachapoyas, Perú.

L'Amazones és la mescla única i perfecta de naturalesa en estat pur i el llegat d'ètnies preinques que han deixat els seus vestigis per a que, al·lucinats, admirem aquestes espectaculars obres.

La Cascada de Gocta, coneguda com la Chorrera, és una caiguda d'aigua de 771 metres d'alçada, dividida en dos salts. És considerada la tercera més alta del món. A mida que camines unes 2 hores per arribar-hi vas  creuant un immens bosc amb vegetació selvàtica, lianes i fulles gegants de diferents plantes desconegudes per mi et donen la benvinguda i et marquen el camí fins on cau cada gota d'aquesta cascada que sembla que brolli aigua a càmera lenta. És curiós que la gent del poble més proper  a la cascada (Cocachimba) i que sempre l'han pogut veure des de lluny, no van ser capaços d'acostar-s'hi fins fa uns 7 anys ja que corria la llegenda que a la falda d'aquesta cascada hi havia una sirena que t'encantava i una serp que t'enverinava. Un cop arribes, és imprescindible banyar-se, sentir l'aigua gelada a la pell, sentir un calfred, i saber que aquella aigua és pura.

Kuélap, uns vestigis preinques construïts per la ètnia Chachapoya fa més de mil anys on van viure uns 400 anys fins que van ser invadits pels inques. S'han pogut trobar unes 500 cases de forma circular a l'interior d'una muralla de pedres amb una altura d'uns 20 metres en la que hi ha uns relleus que fan pensar en l'abundància i la vida. Actualment semi-destruïda, però gràcies a unes pedres que parlen podem intuir, imaginar aquella ciutadella plena de casetes circulars, plena de gent, plena de sons, d'olors... Una ètnia que certament va ser capaç de construir tot allò a més de 3000 metres d'alçada, al punt més alt d'una muntanya amb unes vistes úniques, espectaculars de la vall de l'Amazones. Va ser gràcies a aquests ètnies reprimides pels inques, que els espanyols van poder colonitzar un país que es trobava dividit, gràcies a l'estratègia de reclutar contra els inques tots aquests pobles que sentien un rancor tant fort pel poble que va reprimir-los i va fer-los fora de casa seva. Els espanyols, doncs, van saber aprofita-se de la situació i van jugar les seves cartes sàviament fins eliminar els inques i esborrar qualsevol rastre de cultura per imposar la seva llengua  i les seves costums. Així doncs, Kuélap, transmet unes vibracions úniques, dins d'aquesta ciutadella sents quelcom inexplicable que fa que si tanques els ulls puguis sentir la gent, els pobladors, les llames, els nens...

Ara ja, ben aviat ens acomiadem d'aquesta ciutat tranquil·la, d'aquesta ciutat amable i preciosa per endinsar-nos a la selva, desconnectar de tot i començar a assaborir la vida més salvatge que ens pot oferir allò més pur.